Ja
tornen a ser aquí aquests valents del PP (Partit Porqueria)
amb l’eslògan que van estrenar el mes passat de «La Catalunya
valenta». Tota la valentia que diuen tenir en realitat no és
altra cosa que por. Veuen com el caurà damunt de manera imminent un
gran conflicte -que no han sabut ni saben com gestionar- amb l’anunci
del referèndum que demà farà el President Puigdemont. Esperaven
que no arribaria mai i que tot plegat es quedaria en una «algarabía»,
com deia Rajoy.
Resulta
que la Catalunya valenta no és la del PP -no són ells-, sinó que
els autèntics valents són els que han decidit dir prou i han tirat
endavant les coses. Els autèntics valents són els que un dia
decideixen plantar-se, deixar la por a casa i posar les urnes per
veure què passa.
El
PP és com aquell gos que ataca quan té por. A casa nostra tenim una
gosseta yorkshire
terrier
-la
Lluna-, que vam anar a buscar a una protectora i, per tant, no sabem
el seu passat perquè l’havien abandonat. La nostra gosseta és poc
juganera, molt dormilega i d’allò més mansa amb les persones; es
deixa acariciar per tothom i es mostra molt tranquil·la en la
majoria de situacions, però es torna agressiva molt sovint amb els
altres gossos, especialment si són grossos. Jo ho atribueixo al
record una mica traumàtic d’algun atac que devia patir de petita.
Quan veu un altre gos es posa en actitud d’alerta i per no res
l’ataca, sense mirar si l’altre gos és molt més gros que ella i
sense adonar-se que se la poden cruspir sencera d’una queixalada. Alguns
entesos m’han dit que no és altra cosa que por i una forma de
defensa.
El
nostre inefable i corrupte PP (Partit Porqueria) cada cop té més
por i sovint surt amb actituds «xulesques», més pròpies
d’un pinxo de discoteca que no pas d’un partit seriós i
demòcrata. Com fa la nostra Lluna, ataca perquè se les veu venir i
els ha agafat la por i les cagarrines. Un
bon espècimen
d’aquesta banda
de corruptes que governa bona part d’Espanya
és el president del PPC, Xavier
García Albiol,
que ara amenaça als jubilats catalans dient-los que tres de cada deu
es quedaran sense pensió si Catalunya arriba
a ser independent.
No crec que es pugui ser més matusser, més
groller
i bast per tergiversar
la realitat i
gosar fer servir aquesta mena de mentides.
Com
que no tenen arguments fan servir l’amenaça, la mentida, la
distorsió de la realitat i l’argument de la por. Tots sabem prou
bé que, després d’haver buidat la caixa de les pensions, els
futurs jubilats que realment corren perill són els que es quedin a
Espanya i que en una Catalunya independent les pensions podrien ser
millors. I no ho dic jo això, sinó
que ho diuen els entesos. Ara es dedicaran a anar a les llars de
jubilats a escampar la por entre els avis i les àvies sense cap mena
de pudor i vergonya. Caldrà
estar atents.