dimarts, 14 d’octubre del 2008

Menú de crisi.


Es veu que es comença a notar la crisi. Un petit restaurant del meu poble ha posat uns cartells ben grossos que diuen. "MENÚ de CRISI: 4 EUROS"

Què es pot donar per 4 euros? Potser no gran cosa. Però segurament que es deu poder menjar...

Quantes vídues no poden arribar a fi de mes i han de menjar per aquest preu durant tot el dia: esmorzar, dinar i sopar...

Quantes famílies han de passar amb 800 euros al mes?  Per desgràcia, més de les que pensem.

La crisi és això: no són els gran números que publiquen els bancs o els governs. L' autèntica crisi es fa notar quan s'arriba a fi de mes, quan et quedes sense feina; quan has vingut a treballar des d'un altre país i ara et quedes sense feina i sense un entorn familiar que et pugui donar suport; quan et poses malalt  i no pots comprar ni els medicaments....

Aquesta és la crisi autèntica que comença ara. Per això crec que hi hauria d'haver més comerços, més restaurants, més tallers, més paletes, més dentistes, més taxistes, més ajuntaments que fessin menús de crisi en els seus respectius àmbits.