dijous, 23 d’octubre del 2008

Fanàtics fantàstics.

Tots els fanàtics diuen que no ho són i, generalment, titllen de fanàtics els altres.
Quan parlo de fanatismes, parlo de tot tipus: religiosos, polítics, intel·lectuals, esportius, etc.  Els fanàtics veuen la realitat esbiaixada. Ho veuen tot per un sol forat i sota un sol prisma. La realitat té moltes cares i ells només en veuen una. Es pensen que només tenen dret a existir ells. Que la veritat és una sola: la seva.
Ho dic tot això perquè un amic meu ha tingut un des encontre molt desagradable amb un integrista que, tot dient-li que no ho era, quasi el fot calent!
Em fan riure aquells que diuen que no són racistes però millor que els negres no vinguessin per aquests verals. O aquells que diuen que els disminuïts haurien d'estar a casa seva (això ho he sentit alguna vegada...) perquè l'economia de la nostra societat actual no pot aguantar gent que surti dels estàndards.
Hi han fanàtics del futbol, de la política o d'una idea. És igual. Penso que una part important de l'educació hauria de ser aquesta: desterrar els fanatismes. 
I tots hi sortiríem guanyant