Les entrevistes que algunes empreses fan a l'hora de buscar una feina crec que no serveixen de res. Ja sé que, d'alguna manera, s'ha d'avaluar el candidat/a. Però em sembla que la majoria de vegades es fa tan malament, amb criteris tan tronants o tant estranys, que l'entrevista no serveix per a res. El que es mira no són precisament les qualitats per la feina sinó altres coses que no tenen res a veure, ni amb les qualitats per fer una feina ben feta ni amb les qualitats de la persona. Almenys, aquest és el meu parer, després d'haver observat alguns cassos de ben a prop i haver llegit les condicions que es demanen per una feina en els anuncis dels diaris (edat, presència física, etc ) Això em recorda un acudit que un dia algú em va explicar sobre aquest tema. Perdoneu si no el trobeu de massa bon gust. Segurament que els psicòlegs entrevistadors seran qui el trobaran de pitjor gust. Però que, per una vegada, s'aguantin... Va un candidat a una entrevista de feina i el psicòleg li diu: - Li faré un test final per a la seva admissió. - Perfecte, diu el candidat. - Llavors el psicòleg li pregunta: - Vostè està en un carrer fosc i veu allà lluny dos fars venint a la seva direcció, Vostè què pensa que és? - Un cotxe, diu el candidat. - Un cotxe és molt poc, Quin tipus de cotxe? Un BMW, un Audi, un Volkswagen? - I com ho sabré? - Hummm ..., diu el psicòleg, que continua: li faré una altra pregunta: - Vostè és al mateix carrer fosc i veu només un llum venint a la seva direcció, què és? - Una moto, diu el candidat. - Si, però quin tipus de moto? Una Yamaha, una Honda, una Suzuki? - Però si és un carrer fosc com ho sabré? (ja mig nerviós) - Hummm ..., diu el psicòleg. Heus aquí la darrera pregunta: - Al mateix carrer fosc vostè veu de nou un sol llum però més petit i percep que ve més lent, què és? - Una bicicleta. - Si, però quin tipus de bicicleta?, Una Caloi, una Raleigh? - No ho sé!!. - ¡Ha estat vostè. Desqualificat! - Diu el psicòleg. Llavors el candidat, mig trist amb el resultat, diu al psicòleg: - Encara que he estat desqualificat, el test m'ha semblat molt interessant. Puc fer-li una pregunta, en la mateixa línia de raonament? I el psicòleg satisfet respon, ¡és clar que pot! - Vostè, senyor, està a la tarda, gairebé de nit, en un carrer mal il·luminat. Heus ací que veu una dona molt maquillada, amb un vestit vermell molt curt, contornejant-se i movent la bossa, què és? - Ah! - Diu el psicòleg - és una dona... bé... una dona de mala vida, per dir-ho finament. - Si, però quin tipus de dona?: ¿La seva germana? La seva filla? La seva dona? O la seva mare? |
dissabte, 29 de novembre del 2008
Entrevistes de feina...
Cal desmitificar-ho tot?
En les ètnies indígenes es transmeten històries que vénen de lluny a les que anomenem "mites".
Per a molts de nosaltres, "mite" és sinònim de coses que no són veritat, fantasies o coses paganes sense valor, provinents de falses interpretacions i pràctiques d'altres religions. El mite de vegades és considerat com una equivocació, un error, que ha de ser destruït per l'evangelització o per la cultura moderna; com quelcom endarrerit que va desaparèixer amb l'avanç del progrés i de la civilització.
Per als indígenes mateixos, però, el mite és l'eix de l'ètnia, al voltant del qual s'estructura tota la resta.
- El Mite com a "Casa de la Ètnia"
- El Mite com a "memòria"
La pitjor cosa que pot esdevenir una persona és perdre la memòria. La persona llavors es perd, es converteix en una joguina en mans dels més vius, doncs perd la capacitat de reaccionar i de resistir. Privar a algú de la seva memòria és el mateix que matar per dins.
El pitjor que es pot fer amb una ètnia és destruir els seus mites.
- El Mite com "defensa"
Quan qualsevol fet raja o desequilibra la vida mantinguda pel mite, l'ètnia es queda agitada i es perd. Per exemple: el govern obre -sense preguntar- una ruta enmig del "espai" de l'ètnia, aquesta ruta és com una ferida oberta a l'ànima de l'indígena. Afecta la identitat de l'ètnia. Si és possible, l'ètnia recupera l'equilibri, és a dir, incorpora el fet nou dins del seu mite, donant-li així el seu lloc "previst". Si això no fos possible, l'ètnia fuig, es perd i mor com a tal. Només viuran uns individus aïllats, sense memòria, perduts.
Quan hi ha en el cos humà una ferida oberta, la vida reacciona i posa en acció forces que protegeixen el cos contra la invasió i contra el perill de mort. La defensa contra l'invasor deixa marques i cicatrius a la pell.
Així el mite dels indígenes està ple de cicatrius, provocades per les ferides dels fets i per l'acció defensiva de l'ètnia. Per exemple, gairebé tots els mites parlen de la invasió dels espanyols i portuguesos a Amèrica. Aquest fet va afectar molt a la vida dels indígenes i un gran nombre d'ells va desaparèixer. Altres, per no perdre's i per poder recuperar la seva identitat perduda, van lligar aquest fet nou als seus orígens antics i ho van incorporar dins del seu mite. O sigui, la força "centrifugal" del fet va ser absorbida i neutralitzada per la força "centripetal" de la consciència de l'ètnia, expressada en el mite. El mite, per la seva naturalesa, és una força "conservadora", conserva la vida i la protegeix.
- Ús del Mite en la vida
L'ús i la recitació del mite es realitza amb un cerimonial propi, en èpoques i situacions determinades, lligades a festes i esdeveniments específics. Segons la festa, l'esdeveniment o la situació, es recita aquesta o aquella part del mite. La recitació no la fa qualsevol, sinó només aquell que exerceix aquesta funció en l'ètnia. Qui recita el mite, fa presents les històries passades. Mitjançant la recitació del mite, l'ètnia, es lliga o es relliga (re-ligió), cada vegada de nou, al seu origen permanent, d'on rep la força per poder viure i reviure. El mite és com un vell bagul, d'on l'amo de casa treu coses velles i noves, segons les necessitats de la vida de l'ètnia, perquè serveixin de llum i d'orientació en la solució dels problemes de la vida. El mite mor amb l'ètnia i amb ella reneix. És el seu termòmetre.
- El Mite com a clau de lectura de la vida
NOMÉS UNA REFLEXIÓ: NO ENS CALDRIA APRENDRE ALGUNA COSA DE TOT AIXÒ EN ELS MOMENTS ACTUALS EN QUE EL NOSTRE PAÍS CADA DIA QUEDA MÉS DESARRELAT, MÉS A L'AIRE?....
Subscriure's a:
Missatges (Atom)