dimecres, 7 de gener del 2009

Aigua

Ja no pensem que ara fa un any no teníem aigua.  Tenim molt mala memòria

per a certes coses. I les autoritats tampoc em sembla que facin gran cosa per fer-nos-en recordar.

Hi han llocs on els nens tenen set set. Però no una set qualsevol sinó d’aquesta que et deixa la llengua enganxada al paladar. Estan acostumat a tenir set. A vegades molta, massa. Un de cada tres humans viu en països on la manca d'aigua és desesperant.

El nen és aquí, amb la boca com com un paper, i tu et rentes les dents. I mentre te les rentes i et mires al mirall, l’aixeta continua oberta, i el nen mira. Si ara que et rentes les mans deixessis el tap posat, aquests restes d'aigua bruta serien un tresor per al nen, però en aquest joc del repartiment, ell només pot panteixar.

I et mira mentre rentes els plats i, entre plat i pla, l'aigua continua sortint. I corre neta per la canonada. El nen està tan deshidratat que la boca mai se li farà aigua. I l'aigua corre, a la banyera, a la cisterna, al jardí, al rentaplats, a la rentadora -freda i calenta-, al carrer i a les fonts públiques...

Cada deu minuts que passes rentant el cotxe, gastes 200 litres d'aigua. Un dipòsit de 200 litres d'aigua pura. El nen hi cabria dret dins del dipòsit. Però en el repartiment li toca un altre tipus de lloc. No s’ofegarà amb aigua; s’ofegarà de set. És una sort que el nen visqui lluny. Dins de 20 anys es calcula que dos de cada tres persones tindran problemes per aconseguir aigua. Són moltes. Diuen que la pròxima guerra mundial serà per causa de l'aigua. Si això fos veritat, potser que vigilem amb l'aigua mentre hi hagi, perquè el futur serà negre (sense aigua o, potser pitjor, on n’hi hagi encara).

 

Etiquetes de Technorati: ,