dimarts, 3 de febrer del 2009

Una mica més sobre llàgrimes…

Un amic psiquiatra, que de tant en tant llegeix el meu blog, m’ha fet arribar un comentari sobre les llàgrimes, els sentiments i tota una colla de precisions sobre coses del seu ram: el seu ram són les emocions, els sentiments i el viure (gaudir i patir) de les persones. Sobre la vida, en definitiva.

Em diu que és cert tot el que dic sobre les llàgrimes de Federer, però que encara s’hi podria fer una altra lectura (i moltes altres diria jo)… Sobre els sentiments s’ha escrit molt i encara s’escriurà molt. Els sentiments són una cosa massa rica per tal que es puguin explicar, per més llibres que s’escriguin sobre el tema.

El meu amic em comenta que, possiblement, una de les coses que va fer plorar tant desconsoladament a Federer fou el fet d’adonar-se que li havia passat una oportunitat d’or per a seguir de número 1 en el món del tennis, El fet de que s’adonés que ja no és discutible; que hi ha algú que el guanya i el guanya en inferioritat de condicions (recordeu que Nadal acabava de jugar un partit que durà més de 5 hores….); el fet de que el temps no passa en va inclús quan encara s’és jove (una cançó deia: “el tiempo pasa, nos vamos volviendo viejos”)….

Tot plegat fa que les llàgrimes de Federer es puguin llegir en un altre context. Les llàgrimes poden expressar tantes coses que tots en podem fer moltes lectures. Però aquesta del meu amic m’ha semblat interessant.

Com interessant és el que em diu: que no hem de tenir por de plorar; que plorar és sa, és beneficiós, és terapèutic, és catàrtic, és humà, és beneficiós, és descarregador de tensions, és bo per renovar sentiments, és bo per unir les persones, és bo per fer-nos sentit petits, poca cosa, dèbils, persones….

Per tant, us convido a plorar quan en tinguem ganes. Homes  -sí, també els homes- i dones, plorem quan en tinguem ganes. La nostra salut psíquica ens ho agrairà!

Etiquetes de Technorati: ,,