dimarts, 10 de febrer del 2009

Relacions endogàmiques.

Les relacions endogàmiques (les que es donen dins del mateix grup, clan, família o poble) tenen els dies comptats. Aquest tipus de relacions es donaven en moltes societats, sobretot rurals, de terra endins (no pas tant a ran de mar).

Les societats tancades fan que les relacions siguin tancades. I actualment es dóna un fenomen totalment nou: les societats i els individus s’estan obrint a marxes forçades, ens agradi o no, vulguem evitar-ho o no. Per tant, les relacions es tornen cada cop menys endogàmiques, malgrat alguns encara no ho entenguin (em refereixo a dins de les famílies o dins de les empreses).

Per què triomfen, sinó, les rets socials a internet? Per què triomfa Facebook o altres rets semblants? És ben clar: triomfa perquè és una eina formidable per a crear relacions i reforçar les que ja tenim.

Un famós analista d’aquest tipus de rets socials, David Kirkpatrick, diu que la cosa només fa que començar. que aquest enorme potencial polític i social està encara a les beceroles i encara s’ha de desenvolupar molt.

Facebook ja té 150 milions d’usuaris. Alguna cosa voldrà dir això… “Qui es relaciona s’enriqueix, enriqueix i creix: la intel·ligència és una ret” diu Kirkpatrick. Doncs això mateix és el que haurem de fer en aquest moment de crisi si volem sortir-nos-en: mirar cap enfora, realcionar-nos i no ser tant endogàmics com encara som sense adonar-nos-en. Encara ens fa por relacionar-nos amb gent nova, diferent.

les rets socials eleven el nivell espiritual de la humanitat i ens permeten conèixer-nos tots plegats; a la gent de països, ètnies i credos diferents. Podem combatre la ignorància mútua que alimenta els recels on s’incuben les guerres.

I tot això amb cost zero.