dissabte, 4 de juliol del 2009

Aquí, el més ruc fa rellotges.

Actualment sembla que certs valors no compten per a res. No cal disciplina, no cal estudiar per a fer diners, no cal preparar-se per a ser conegut i sortir a la TV, no cal ser bon escriptor per fer una novel·la que es vengui, no cal ser intel·ligent per poder opinar de qualsevol cosa. Hem baixat el llistó tan baix que ja toca a terra. Jo recordo bons professors, bons mestres d'oficis i bons aprenents, gent amb anys de preparació i estudis, gent que sabia molt de la seva matèria i que , per tant, podia transmetre-la. Ara ja no cal. Ara ja tenim internet i només cal posar un nom, retallar i pegar. No cal ni pensar. No cal el·laborar. No cal gastar els colzes i patir massa. Aviat ens vindrà tot fet: el menjar preparat, las feines es faran soles i només caldrà asseure's davant la pantalla i esperar a veure què passa.

Aquest és el pensar de molts joves que jo conec. I també d'alguns grans, que encara valorem molt els diplomes que es donen per anar a un curset qualsevol. Avui es donen diplomes d'assistència que no volen dir res. No signifiquen res perquè, a vegades, l'assistència significava anar a dormir una estona a una conferència. Però després et donen un diploma que serveix per a engrandir un currículum, per dir a tothom que he fet mil coses...que no serveixen per a res en concret!

Estudiar i preparar-se no serveix de res. És el que diuen. El que serveix el el diploma, el títol. El paper enganxat a la paret o la placa a la porta de l'oficina o del consultori. Però cada dia hi ha més ineptes, en bona part perquè qui tria aquests ineptes és més inepte que ells. Els caps de selecció de personal de les empreses són ineptes i trien algú més inepte que ell per  tal de que no el posi en evidència. No es demana gent intel·ligent. es demana robots.

Però no serà aquesta la realitat del futur. Algun dia això s'haurà d'acabar, penso jo. El món canviarà tant en pocs anys que ara ni ens ho podem imaginar. Caldrà gent preparada, gent que sàpiga el seu ofici, gent que pensi i no que només repeteixi o copiï. Tornarà la formació professional, es valorarà l'art, amb tot el que significa d'imaginació, creació i transformació de la realitat.

El professor José Antonio Marina sol dir que «un ruc connectat a internet segueix essent un ruc». Té raó.

Etiquetes de Technorati: ,,,