diumenge, 5 de juliol del 2009

On són els límits?

 

He acabat de llegir fa pocs dies un llibre preciós, que la meva amiga Hetery ha tingut el gest de fer-me arribar des de l' Uruguai, aprofitant que la meva sogra venia a passar tres mesos amb nosaltres. Ja us en vaig parlar i també vaig prometre comentar-lo quan l'acabés de llegir. El llibre es diu "La sociedad de la nieve" i recull el punt de vista de cada un dels sobrevivents 35 anys després de la tragèdia.

L'Hetery ja feia temps que em parlava d'aquest llibre, mentre jugàvem al Literati (una espècie de SCRABBLE on line) a través d'internet i fèiem petar la xerrada sobre tot l' "hagut i per haver". Generalment parlem de coses de l' Uruguai, de coneguts comuns, de política, de les notícies del moment  i del que vingui a tomb. El joc permet escriure i tenir una conversa i ja feia dies que insistia amb aquest llibre i em deia que un dia me'l faria arribar per tal que el llegís i li donés el meu punt de vista. Gràcies, Hetery, per un regal tan valuós des de tots els punts de vista.

El millor del llibre, per a mi, és la vivència personal que cada un d'ells té d'aquells dies i els diferents motius que van anar buscant per a no deixar-se morir. La perspectiva del temps (35 anys) fa que les seves reflexions siguin molt assentades, molt madures, molt fredes i totalment sinceres. Per això és un llibre tan cru, tan dolorós, que fa escruixir l'ànima quan el llegeixes però també tan positiu. Fa renéixer l'esperança en la humanitat i fa veure totes les capacitats que tenim amagades i el misteriós límit dels nostres límits.

On és el límit de les capacitats humanes? Tenen límit?. Jo he trobat, llegint el llibre, que la resposta no la podem saber després de veure com sobrevivien en unes condicions extremes aquell grup de nois. Era impossible. Semblava impossible. Tots hauríem imaginat que ho era, però no ho fou.

Per què no fou impossible sobreviure? Aquestes respostes són les que aniré comentant de tant en tant en el meu blog. Perquè penso treure'n molt suc del llibre, vull exprimir-lo fins al límit i tant de bo a algú li agafin ganes de llegir-lo perquè val la pena.

Per tant, per avui prou i altre cop: Gràcies, Hetery!

Etiquetes de Technorati: ,