dijous, 9 de juliol del 2009

Vergonya aliena.

Tenir sentit del ridícul crec que és bo perquè no et deixa fer certs disbarats. É bo ser espontani, però hi han espontaneïtats que maten. Als que tenim una mica de sentit del ridícul hi han coses que ens fan vergonya. Certes actituds personals i certs comportaments els cuidem més del compte, justament perquè tenim sentit del ridícul. Podem controlar tant com vulguem la vida personal, ja no podem fer-ho tant amb la vida familiar i menys encara podem fer-ho amb les amistats, entorn social o esportiu.

Alguna vegada he deixat d'anar a un lloc perquè m'hi sentia malament. No m'he vestit de determinada forma perquè em sentia ridícul i no he dit una opinió perquè em semblava que no era el lloc o el moment pertinent. Hi han coses que em produeixen vergonya aliena i procuro no fer-ne altres per tal que no em produeixin vergonya pròpia.

Posaré un exemple per entendre millor el que vull dir: posem per cas que sóc seguidor del Barça (que ho sóc i molt...) i sento que el meu club, les persones que el representen, i tot el que l'envolta (el president, per exemple) diu una bajanada, o fa alguna cosa que a mi em sembla fora de lloc, impròpia. Em sabrà greu. Un gran club com el Barça ha de tenir un president que estigui a l' altura i sigui un senyor, una bona persona, exemplar en tot. Això seria l'ideal i ja sabem que no sempre s'aconsegueix. En el cas de Joan Laporta, i si ho comparem amb anteriors presidents, Déu n' hi do el bé que ens deixa. És cert que alguna vegada he estat en desacord amb alguna declaració o actitud seva. Però, en general, sento que em representa, em deixa bé i que és una persona força digna pel càrrec que ostenta..

No és així el que passa, per exemple amb el president del Real Madrid, que ha arribat com "un nuevo rico" i ha començat a fer ostentació de riquesa. Sembla que es vulgui menjar el món i que el que no pugui fer ell, no ho pot fer ningú més. Aquest tipus de gent i d'actuacions desproporcionades em produeixen vergonya aliena i si fos seguidor del Madrid m'agradaria que marxés com més aviat millor. El desvergonyiment que està mostrant aquest dies de compres és colossal. I encara té els pebrots de dir que comptarà amb el planter. En fi, ells s'ho faran. I vull veure els resultats de tantes grandeses perquè no sempre comprar cromos és garantia d'un bon equip i menys de títols.

Etiquetes de Technorati: ,