dilluns, 24 d’agost del 2009

"A PEU" ha fet un anyet.

Avui fa un any que vaig començar aquest blog. Només un any. És tendre, encara. És petit. I humil. Insignificant. No té pretensions de cap mena.

Però durant un any aquet blog m'ha obligat a seure, a pensar una estona què volia dir i com ho volia dir. A vegades el tema brollava naturalment perquè el tema era candent i jo també volia dir-hi la meva. Altres vegades, em veia amb la disjuntiva de triar entre dos o tres temes, tots prou interessants per a ésser comentats. Alguna vegada m'ha obligat a pensar una bona estona perquè el tema no era clar. Algun tema no ha agradat i m'ho han fet saber. Altres temes sí que han agradat, i també m'ho han fet saber.

Al blog hi he reflectit les meves manies, les meves dèries, les coses més intranscendents. M'he passejat, poc a poc, per molts llocs i per molts temes. Alguna vegada he caminat massa afuat. Potser no calia. "Hi han més dies que llonganisses", diu un refrany català, i potser alguna vegada ho he oblidat.

He escrit quasi sempre per a mi mateix i algunes vegades per als que m'han fet saber que em llegeixen. Alguns m'ho heu dit alguna vegada i altres segurament que no m'ho han dit mai. Alguns m'heu deixat comentaris (cosa que us agraeixo) i altres no heu gosat. Alguns m'ho heu fet saber de forma particular perquè no us agrada fer-ho públicament.

Tot plegat, és una colla d'hores, una colla de paraules malgirbades, una bona experiència i ja podem dir allò de "tal dia farà un any". Ja l'ha fet.

De moment, penso seguir passejant "A PEU" per la vida, observant el que veig, reflexionant sobre el què passa i, si ve al cas, comentant-ho. I si voleu seguir llegint-ho i comentant-ho, us en dono les gràcies ja des d'ara.

Etiquetes de Technorati: ,