dilluns, 28 de setembre del 2009

Què és per a mi el blog?

De tant en tant m'agrada reflexionar sobre el meu blog: sobre el que escric?; sobre el que tinc ganes d'escriure i no escric; sobre el que em comenten i sobre el que no em comenten...

Un blog per a mi és una experiència nova i prou interessant com per a que tingui ganes de seguir-lo. Alguna altra vegada ja n'he parlat. Però avui vull continuar amb les meves reflexions.

Fonamentalment, per a mi  el meu blog és un motiu de reflexió sobre la vida, el que passa i el que em passa. El que passa al món cada dia és quelcom tan inabastable que fa que sigui impossible comentar-ho tot. Per tant, aquest sol fet ja fa que hom hagi de seleccionar. I per a seleccionar s'ha de pensar una mica abans. Després s'ha de pensar en el que es diu i com es diu. Això obliga a ser breu, clar, concret, etc, cosa que no és fàcil ni s'aconsegueix sempre.

Quan s'arriba al moment de seleccionar què s'escriu, a vegades no és gens fàcil perquè hi han molts temes atractius. Llavors, és quan hom ha d'optar en publicar allò important, conegut, que surt als diaris... o allò petit que també passa, però que passa desapercebut per a la majoria de gent, però que personalment té prou importància per a un mateix com per a ser explicat o comentat. A vegades s'explica pel simple plaer de voler-ho explicar. Altres, perquè potser por ajudar a algú o pel fet d'haver-ho comentat abans amb alguna altra persona.  O com a resposta d'algun comentari...

Moltes coses de la vida diària em semblen importants però ni les cito: Crec que és perquè no estic segur que puguin interessar a altres, no pel tema en si mateix, sinó pel que jo pugui posar i com pugui fer-ho. A vegades són notícies tant comentades ( i ben comentades) pels diaris que hom pensa que ja no val la pena dir-hi res més. Ja està quasi tot dit!

És a dir: M'agradaria que els lectors del meu blog sàpiguen que sempre escric sobre el que m'importa, però, també, que no escric sobre tot el que m'importa.
Només sobre algunes coses. Sempre hi han aquells temes que són massa personals, o massa intranscendents, o massa gastats que fan que es quedin al tinter. I sempre hi ha el consol d'aquella dita catalana que diu: "Hi han més dies que llonganisses". Algun dia aquests temes abandonats podran tornar a sortir.

Etiquetes de Technorati: