dimecres, 21 d’octubre del 2009

Les mascotes.

Ahir parlava d'una noia del meu taller a qui se li havia mort la gosseta. Avui me n'ha tornat a parlar i m'ha explicat amb tota mena de detalls com la va veure sofrir i morir. Es veu que havia menjat alguna cosa enverinada... I m'ha tornat a repetir el molt que va plorar i com va demanar a la seva mare que l'enterressin en un racó de l'hort on ja hi havien enterrat tres o quatre gossos més. És el seu cementiri d'animals particular.

Com passa amb altres pèrdues, les persones que pateixen la d'un animal  que estimen han de passar per un procés de dol, que a vegades fins i tot pot durar un parell de mesos. Avui he volgut llegir una mica sobre aquest tema, més per curiositat que per res més. Llegia que fins i tot hi ha persones que han d'anar al psicòleg perquè problemes com aquest i, fins i tot més banals, poden afectar la persona més del compte si aquesta situació dura un temps llarg.

El dol per una mascota comprèn diverses fases que poden superposar i que no necessàriament segueixen un ordre consecutiu. Una de les classificacions d'aquestes diferents fases és la d'Elisabeth Kübler Ross, psiquiatra i autora de diversos llibres sobre el procés de morir: la negació, la ira, la negociació, la depressió i l'acceptació.
- La primera fase, de negació, és una etapa d'incredulitat, en la qual els afectats per la mort d'un ésser estimat no acaben de creure's la seva pèrdua i la neguen constantment i, fins i tot, segons Kowalski, alguns arriben a sentir respirar l'animal .
- En fase de la ira o enuig, la segona, afloren sentiments de ràbia i frustració per la pèrdua experimentada.
- En la tercera fase, o de negociació, la ira es va dissipant a la vegada que es va afrontant els fets.
- En la quarta fase o de depressió-que també es pot experimentar des de les anteriors fases de la ira i la negociació-se sent la pena per la separació de l'ésser estimat.
- I en la cinquena, o d'acceptació, s'accepta la pèrdua i es recobra l'esperança en la vida.

Una vegada que s'ha superat el dol, els amants dels animals poden plantejar-se la convivència amb una nova mascota. Encara que la mort d'una d'aquestes criatures sigui recent, la veterinària Beatriz Morén recomana no demorar molt l'adquisició d'una altra mascota a les persones que estiguin segures de voler viure amb animals. També diu que mai substituiran totalment el buit que senten.

Sobre això, afirma que reemplaçar l'animal mort amb una nova mascota pot ser una bona mesura per recuperar-se del cop, encara que mai cal fer-ho de seguida  a la seva mort. "Abans cal passar el dol per la pèrdua, igual que amb una persona. És bo sentir-se trist, plorar i, fins i tot, enfadar-se amb el món, negar-ho i, amb el temps, reemplaçar la mascota".

Adquirir-la massa aviat podria ser contraproduent per als nens, que podrien arribar a "agafar mania al nou animal, en tenir un altre caràcter i ser diferent" a l'estimat company de jocs que han perdut. I, en el cas d'una persona d'edat avançada, cal assegurar-se que està en condicions de fer-se càrrec d'un nou amic i que aquest estarà ben atès.

Etiquetes de Technorati: ,,