dilluns, 2 de novembre del 2009

Què ens passa?

Una persona amiga, que viu lluny de Catalunya, em pregunta què ens està passant aquest dies amb els polítics i la corrupció. Em diu que això és corrent i normal al seu país i que ja no en fan ni cas. Però que li estranya que passi a Catalunya, país pel qual sent una gran admiració.

És clar que jo no em sento capaç de donar-li una explicació prou aprofundida i potser hauria de ser molt llarg l'anàlisi de la situació a la que hem arribat. Per tant no ho faré aquí, ni avui. Però sí que voldria donar-li unes quantes pistes que poden ajudar-lo a entendre una mica el que està passant.

1.-Aquí, a diferència de les dictadures, les coses es van destapant tard o d'hora. A vegades més tard que d'hora, però es destapen. Això es bo i ens fa creure que la democràcia encara serveix per alguna cosa, encara que a vegades sembla disfressada i ni quasi la reconeixem. Encara tenim una democràcia massa feble i n' hauríem d'aprendre molt per millorar-la. A més, alguna premsa no ajuda massa a que la gent tingui una opinió objectiva de les coses. Crea un caldo de cultiu enverinador, filtrant coses que no s'haurien de filtrar, condemnant abans de jutjar i empastifant a tots i a dret tant com poden.

2.-La justícia a vegades sembla un "cachondeo", que deia Pedro Pacheco amb una bona part de raó. O és massa tova o és massa dura. Ho sembla tot, menys justícia. Sembla que cada jutge tingui el seu criteri i això acaba de desconcertar a tothom. Ja em direu, si no, la diferència d'actuació del jutge del cas  Millet que, amb el reconeixement de culpabilitat i tot del propi Millet, tarda una infinitat a prendre-li declaració i després el deixa lliure, malgrat els càrrecs que se li imputen. I a l'altre extrem Garzón, que fa un desplegament de pel·lícula i , si ens descuidem, porta tot l'exèrcit, totes les televisions i incomunica i tanca a tothom a la presó en un tres i no-res.

3.-Es parla molt de l'oasi català. L'oasi català vol dir una manera de fer les coses d'una manera civilitzada, parlada i educada, cosa que a la resta d'Espanya no ho han sabut fer mai. No vol dir que els catalans ens tapem les vergonyes els uns als altres. Vol dir que fel d'una manera diferent les coses. I tant de bo puguem seguir fent-les així durant molts anys, fent justícia quan calgui i condemnant els culpables si hi ha delicte. Però no abans del judici, sinó després.

4.-Dir clarament que aquí també tenim corrupció, però que no n'hi ha -ni de bon tros- com en altres llocs de les Espanyes. I que la majoria de polítics fan les coses ben fetes, encara que tendim tots plegats a criticar-los molt. No són pitjors ni millors que els metges, els capellans, els advocats, els periodistes o els carnissers. A tot arreu hi ha gent bona, molt bona, dolenta i xoriços....

5:-Per acabar, dir que això no és cap anàlisi de les coses. Necessitaríem més espai i més temps. Però pot ajudar a entendre que el que està passant és una cosa corrent a tots els països, amb la diferència que en uns mai se saben aquestes coses i es tapen els delictes i en altres països la justícia i la mateixa societat posa a cadascú al seu lloc.

Esperem, doncs, que el temps vagi posant a tothom al seu lloc i no traiem l'honor de les persones abans d'hora, una de les coses pitjors que poden passar en un país civilitzat i modern.

 

Etiquetes de Technorati: ,,