diumenge, 15 de novembre del 2009

El Vladimir.

 PICT0043-1  Tinc un nebot que es diu Vladimir. Té nou anys. Fins als 6 anys,  no sabia què era una pilota de futbol. Allà o l'orfenat de la Sibèria no podien jugar, perquè la major part de l'any estaven envoltats de neu, o feia molt fred, o no tenien pilota per a jugar. Quan va arribar, amb 6 anyets, no havia vist la majoria de les coses que els nostres infants han vist i tingut des de sempre.

Avui l'he acompanyat al futbol perquè feia dies que m' ho demanava i encara no l'havia vist jugar. Juga a l'equip infantil de l' Ivars d' Urgell. És el més petit del grup i juga pocs minuts. Però d'això ell no en fa cas. Té una gran il·lusió i li agrada molt. La veritat és que n'ha après força ràpid i, encara que no arribi a ser mai un Bojan, sí que serà un bon jugador. Temps al temps!

El Vladimir és llest com una centella. És viu, inquiet i mogut com el cul del Jaumet. En pocs mesos va aprendre el català i el castellà i  en els estudis rutlla prou bé. Neda molt bé i serà un bon esportista. S'ha adaptat totalment a una nova situació, que per a ell i per a la majoria de nens adoptats deu ser difícil. Però sembla feliç i, a fi de comptes, és el que importa.

Com que és petit d'edat, de físic i encara no n'ha après prou d'això de jugar a la pilota, només juga pocs minuts en els partits i quasi bé sempre a les darreries dels partits, quan la cosa ja està decidida. Però, com deia bans, això a ell no li importa gens ni mica. Quan surt al terreny de joc ho dóna tot i corre darrere la pilota com un beneit. Això em fa pensar  en la feina que han de fer els entrenadors i cóm n'és d'important psicològicament tractar els jugadors que no són els bons, els importants, els de primera fila, els cracks. M'ha fet pensar com n'és d'important saber que tens un lloc en la vida, un paper determinat i que sempre compten amb tu, encara que només sigui vint minuts. I cóm n'és d'important tenir la il·lusió de que potser un dia podràs jugar tot el matx i que potser podràs marcat un o dos gols. En el fons, la vida és això: aspirar a tenir un lloc on ser més o menys feliços i tenir il.lusions. O no?

Etiquetes de Technorati: