dilluns, 9 d’agost de 2010

Hem d'aprendre un llenguatge diferent?

Imatge5 La nostra manera de parlar habitual segurament que no és la més adequada per a poder-nos entendre. Emprem termes tècnics, freds i asèptics que més aviat ens dificulten la comunicació. No és el llenguatge més adequat per a comunicar-se bé. Què ens impedeix parlar amb el llenguatge de l'Amor, que és el llenguatge universal que entén tothom?. Si realment volem aprendre a parlar amb el llenguatge de l'Amor serà millor que comencem a pensar molt seriosament en renunciar a diverses coses ...

-No hem de reaccionar intempestivament. Potser el veritable motiu de la reacció que experimentem sigui originat per situacions antigues que ja han quedat en el passat, però que en recordar-les, conscient o inconscientment, estem anul.lant l'altra persona que tenim al davant en aquell moment i que no té res a veure amb el nostre passat...

-Evitem de totes totes l'ús d'expressions ofensives. Millor que no les fem servir, ni amb els altres ni amb nosaltres mateixos, en cap moment. Amb aquestes frases "devastadores" que tan hàbilment fem servir, i que sabem que arriben
a la ferida de l'altra persona, a qui en realitat fem mal, és a nosaltres mateixos...

-No abandonem mai abruptament una conversa; és una manera de manifestar violència en contra de l'altra persona. Amb els monòlegs passa el mateix. En el fons, només es vol tenir "l'última paraula", no tenint en compte la perspectiva i els  arguments de l'altra persona, de manera que es pren la ruta fàcil de suspendre la conversa evitant encarar el que atempta contra el nostre poder, menyspreant l'altre amb la nostra fugida. Amb aquesta actitud, només aconseguirem quedar  sols.
No val la pena sermonejar perquè només és una forma de persecució que agredeix l'altre, obligant-lo a que t'escolti, manipulant la conversa i fent que es comporti com tu desitges.

-És inútil recrear-se en el passat. Reprendre picabaralles o ferides del passat per discutir sobre l'incident actual no permet que sanin les lesions que hi ha en tota  relació. El millor instrument per mantenir una comunicació pulcra, és el perdó.

-Acomiadem-nos de la ironia i el sarcasme. L'ús de frases irònico-sarcàstiques no només revesteix d'agressivitat el que es vol dir, sinó que fa que la comunicació es transformi en violenta ...

-Necessitem tenir sempre la raó?. Lluitar per "tenir la raó" és lluitar per tenir el poder a la conversa, la qual cosa ens allunya dels altres, ja que "guanyar la batalla" per mitjà de la raó no ens farà feliços ...

-Evitem les justificacions. "Explicació no demanada, acusació manifesta", diu el vell refrany. Fer aclariments que no s'han demanat, demostra que t'estàs sentint atacat, de manera que et defenses "a priori" en una reacció que és producte de la por i la ràbia.

-Abstenim-nos de censurar els sentiments aliens. Si respectem els sentiments dels altres, compartint els propis i explorant el que hi ha en el fons, podrem conèixer una mica millor l'altra persona, entendre-la i oferir el nostre suport.

-Ningú és infalible; no nosaltres mateixos en som! Sovint hem de practicar la prudència i cedir per arribar a un acord, ja que fins nosaltres mateixos ens podem equivocar ...!

-No és necessari aixecar la veu. L'Amor mai crida sinó que més aviat xiuxiueja ... Generalment no ens en adonem, però cada vegada que parlem a crits estem agredint el nostre interlocutor.

-Per a què disfressar missatges? És millor parlar amb claredat, transparència i veritat. Expressar-nos mitjançant "Indirectes"
verbals no condueix a res.

-Discutir és un sa intercanvi d'opinions, no un plet verbal. Darrere de tota discussió que s'ha fet repetitiva, generalment s'amaga un motiu totalment diferent del que aparentment va generar la discussió, però del qual no es va expressar res en el moment adequat, i resulta evident que encara van quedar coses per dir. Deixem d'acumular queixes, ofenses i  ressentiments. Si alguna cosa t'ha molestat de l'altra persona, parla-ho en el seu moment, o fes-ho a la major brevetat possible, si no ho pots fer en el mateix moment; però no acumulis motius per discutir alguna cosa fent que la situació es compliqui.
Oblida't de

-Sempre guanyar les discussions no és el millor. Quan es guanya una discussió, gairebé sistemàticament perdem molt més del que podem imaginar.

-Renunciem a inferir amenaces o sembrar culpes. En amenaçar o culpabilitzar als altres, només juguem amb les seves emocions, la qual cosa aprofitem en benefici del nostre ego, alimentant-lo i sense adonar-nos que després, el nostre propi ego crescut es convertirà en el nostre pitjor enemic.

-No cedim a la temptació d'assumir coses i fer suposicions. Generalment els dubtes ens fan assumir o suposar allò que no entenem, i moltes coses simplement les donem "per fetes". És preferible preguntar i aclarir les coses per així tenir la certesa en el que diguem o fem.

-Mantinguem la discreció de les nostres discussions. No cal involucrar terceres persones en una discussió, ni buscar que altres intercedeixin per nosaltres o que es converteixin en els nostres defensors. Com a resultat de qualsevol d'aquestes actituds, la comunicació es dificulta, la qual cosa acaba per separar-nos dels altres, i conseqüentment, de l'Amor.

-Absolutament totes i cadascuna de les persones que trobem en la nostra vida representen una valuosa oportunitat d'aprendre alguna cosa. Segurament que hi ha algú en la teva vida amb qui et resulta particularment difícil
relacionar-te. Pren-lo com el teu mestre, perquè aquesta persona en realitat et mostra fins on arriba el teu veritable límit per estimar a algú.

-Sense excepció, totes les persones, incloent-te a tu mateix- donen o demanen amor en cada situació de les seves vides.
Cada estímul d'agressió que rebis, mira'l com una imploració d'amor per part de l' "agressor" i respon davant aquest estímul amb amorosa comprensió. Recorda que cada vegada que et "defenses" amb un atac, a qui en realitat agredeixes és a tu mateix!

-Perdonar és veure la vida d'una altra manera; és veure-la des del cor, no des de la raó. Això que més et molesta dels altres, sí, d'aquesta persona en la qual estàs pensant, és precisament el que més necessites millorar en tu mateix, ja que l'agressió que veus en l'altre, en el fons no és més que un reflex de l'agressió que no ets capaç de veure en tu mateix, però que coneixes bé i per la qual et reconeixes en l'altre.

-Pots passar-te la vida esperant que els altres canviïn, i seguiràs esperant tota la vida perquè els altres no canviaran ...
Només cal intentar una cosa molt senzilla ... Descobreix el que l'altra persona sent, Identifica la causa d'aquesta emoció i troba a on vol en realitat arribar. Permet que l'altre expressi el que sent.

-No deixis fer vells els els problemes. Pregunta ... Com a  humans, la nostra missió és tornar a l'amor,tornar a ser missatgers de l'Amor, provocar Amor al nostre voltant. No et permetis contaminar-te de l'absència de l'amor, que és on s'instal·la la por.

-El món sencer és un ressò: només repeteix el que tu dius
... És un mirall: reflecteix la teva pròpia imatge.
... És un bumerang: et torna el que li has enviat.
Tu pots decidir el que vols sentir, el que vols veure, el que vols rebre ... si realment ho vols ...

Etiquetes de Technorati: ,,