dimecres, 10 de novembre de 2010

Et necessito amic

 

Et necessito, amic, et necessito.
Xerrarem llargament i amb tu sabré que existeixo.
L'ombra dels teus braços em dóna aixopluc.
I amb la llum dels teus ulls hi veig diferent.
Les teves paraules serenes aclareixen els meus dubtes ...
són com pluja mansa que em fecunden.
Els meus mal-de-caps, els meus afanys,
amb tu s'assosseguen.
I els meus passos incerts es tornen fermes petjades.
Les llargues xerrades guarden secrets ...
Anar i venir de paraules, tebi camí ...

Et necessito, amic, et necessito.
En les llargues nits, compartint silencis,
esperant l'alba que ens arriba massa de pressa.
Et necessito, amic, quan em brolla
l'alegria interior, serena i profunda.
Et necessito sempre, perquè la vida
s'omple d'alegria al compartir-la.