diumenge, 7 de març del 2010

Prohibit prohibir?

Vull fer avui (fer-me a mi mateix també)  una reflexió  a partir de la notícia de l'escridassada que van fer a Rosa Díez, la diputada al Congrés i líder d' UPyD, a la facultat de Polítiques i Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

En la mateixa línea de pensament que el degà d'aquesta facultat -el meu admirat Salvador Cardús- vull dir clarament que no estic d'acord amb aquesta mena d'actes vandàlics. Perquè el que van fer els estudiants és simplement vandalisme.

Jo no puc estar d'acord de cap de les maneres amb una senyora que quan obre la boca va sempre contra Catalunya i que sembla que tingui contra nosaltres una fòbia especial. Però l'he de deixar parlar per poder-li rebatre els seus simplistes arguments des de la raó i no des de la força. Els estudiants podien esperar-la amb crits, amb pancartes o amb xiulets; però una vegada dins de l'aula l'havien de deixar parlar i expressar-se. Almenys això és el que jo crec. O, sinó, que no l'haguessin convidat, perquè ja se sabia que la cosa acabaria tal com va acabar.

I aquí és on entraríem en el lliscós i debatut terreny de les llibertats individuals i públiques. Què cal prohibir i què no?. Fins on cal prohibir i fins on no per tal que tots puguem gaudir de llibertat?. Qui té poder de prohibir i qui no? Totes aquestes són preguntes necessàries i imprescindibles.

Alguns es queixen que aquí a Catalunya vulguem prohibir les corrides de toros. Però hi tenim el mateix dret que ells tenen en prohibir a casa seva altres coses també molt discutibles. Els pobles s'han de dotar de lleis que,inevitablement, prohibeixen coses i n'imposen d'altres. Per tant, a mi no em val això que no s'ha de prohibir. A vegades s'ha de prohibir pel bé de la majoria i per tal que la societat no sigui un caos. S'ha de prohibir però s'ha de veure i debatre què, com i quan s'ha de fer.

Ara bé: tota prohibició hauria d'anar acompanyada d'una educació, d'una explicació de per què es fa allò. Sinó, no serveix per a gran cosa i mai avançarem. Quedar-nos amb les tradicions per si mateixes tampoc té cap sentit si no se saben els motius pels quals es fan les coses.

Etiquetes de Technorati: ,,,