diumenge, 21 de març del 2010

El nacionalisme és excloent?

Alguns pensen -i ho diuen sense embuts- que els nacionalismes són excloents. I jo dic que no pas necessàriament. És clar que n'hi pot haver, però són nacionalismes mal entesos, des del meu punt de vista. No ho és d'excloent el nacionalisme amb el que crec i amb el que voldria que fos el govern del meu país.

Mossèn Josep Armengou i Feliu (Berga 1910 - 1976), capellà, escriptor, músic, pensador i una figura reconeguda dins del món nacionalista, sempre deia que la justícia es basa en el respecte. Frases seves són: "Benvinguts els immigrants que vénen a treballar a Catalunya, però els que vénen a manar i administrar no els necessitem. Això ja ho sabem fer, i hem de fer-ho nosaltres".

Dit d'una altra manera: Els catalans no exclourem ningú, però tampoc volem ser exclosos. Els catalans no farem diferències, però tampoc volem que ens facin diferents i ens menystinguin. Nosaltres serem justos però volem que els demés ho siguin amb nosaltres.

"A Catalunya hi ha els catalans i els no catalans. El que no pot haver-hi són els altres catalans. Perquè de catalans només n'hi ha d'una mena: els catalans", segueix dient Mossèn Armengou". "L'home té dret a viure on pugui i on vulgui. Però el dret a ficar-se a casa d'un altre implica
l'obligació de respectar les formes de vida del país d'entrada. El contrari és un acte d'hostilitat i una traïció. Els drets dels naturals d'un país no són pas menys que els drets dels immigrants".

Totes aquestes coses caldria que les anéssim pensant ara que sembla renéixer a Catalunya un sentiment nacionalista, revifat sobretot pel menyspreu que ens tenen els diferents governs d'Espanya i per l'espoli continuat al que estem sotmesos. Ens sentim greument maltractats i sentim que la injustícia és fa massa present a Catalunya.

S'atansa una altra tongada de consultes per a la independència. Al meu poble n'hi haurà una el 25 d' Abril. Sembla que continuen essent vistes amb mal d'ulls.  Jo em pregunto: No tindrem tan sols el dret a decidir? Haurem d'esperar que ens atorguin aquest dret o directament l'exercim i ja està? Doncs espero que el sapiguem exercir amb llibertat i maduresa.