dissabte, 2 d’octubre del 2010

Felip V i Catalunya

images[1] UNA LLISTA DEL DECRET DE NOVA PLANTA QUE CAL NO OBLIDAR, PER SI DE CAS...  (Text copiat del Setmanari IMATGES)
¿Vols conèixer, llegidor, els motius que els catalans tenim per a no oblidar la memòria del rei borbó Felip V, i perquè, igualment quan anem al WC ens referim com a Can Felip?
Passa els teus ulls per aquesta relació d'algunes de les disposicions dictades pel primer Borbó, després d'haver-se apoderat de Barcelona l'11 de setembre de 1714.

 
-Abolició de les Corts de Catalunya.
-Abolició de tots els organismes de govern de la nació catalana.
-Extinció del Consell de Cent i de tot el règim municipal de Catalunya.
-Extinció de la Generalitat de Catalunya.
-Extinció de la Universitat de Barcelona, que és traslladada a Cervera.
-Clausura de les Universitats catalanes de Lleida, Vic, Girona i Tarragona.
-Confiscació dels béns de tots els catalans que es distingiren en la defensa de les nostres llibertats, fins i tot dels que havien trobat la mort en lluita.
-Establiment a Catalunya de l'encara no coneguda càrrega dels allotjaments.
-Obligació de tots els pobles de Catalunya de destinar un tros de llurs camps per a plantar-hi farratges per als cavalls de les tropes de Felip V.
-Prohibició als professors de la ciutat de Barcelona d'ensenyar Retòrica i Gramàtica.
-Empresonament dels vint-i-cinc principals cabdills de la defensa de
Barcelona, els quals foren engrillonats i tancats per a tota la vida en llunyans castells, com Valladolid, La Corunya, Sant Sebatià, malgrat haver estat promès en l'acta de capitulació de Barcelona el respecte al vençut.
-Imposició a Catalunya de la contribució del paper segellat.
-Imposició, com a oficial, de la llengua castellana en lloc de la catalana.
-Cessantia, sense cap excepció, de tots els empleats de la ciutat de
Barcelona i de la Generalitat de Catalunya.
-Prohibició als paisans de Barcelona d'anar pel carrer en grups de més
de dos després del toc de retreta.
-Creació de l'ominós "donativo" pel qual s'exigia als catalans un
repartiment de més d'un milió de lliures catalanes.
-Al que no volia pagar el que li exigien, li enviaven un esquadró de soldats a casa seva amb ordre de mantenir-lo a la força, fins que hagués pagat l' impost.
-Exili, per ordre del capità general, de molts canonges, religiosos,
nobles, jutges, advocats, escrivans i individus d'altres estaments que es distingien per llur amor a la terra.
-Ajusticiament a Barcelona el dia 27 de març de 1715 com a vulgars
criminals, de l'il·lustre general català en Josep Moragas i els seus companys Francesc Solanic, Jaume Roca i Pau Macip, que es distingiren en defensa de Barcelona.
-Execució en garrot, el dia 5 d'abril de 1715, d'en Francesc Casllar i
Tord, un dels més valents oficials del Regiment del Roser, el qual es cobrí de glòria en el setge de la ciutat.
-Empresonament durant els mesos de febrer i abril de 1715, de 3.876
persones. Moltes foren desterrades i les altres tancades a Montjuïc, Lleida, Tortosa i Tarragona.
-Ajusticiament a la forca, a Girona, dels valents guerrillers catalans,
Noi d'Avinyonet, Joan Oliver i Francesc Montfort.
-Execució a Vic, de Bach de Roda. Els coronels Brichfens i Aniell pogueren escapar burlant la persecució dels soldats de Felip V.
-Modificació del règim municipal de Catalunya, establint-hi els corregidors, batlles i regidors de nomenament reial.
-Disposició manant que els que no fossin fills de Catalunya poguessin
ocupar els seus càrrecs públics.
-Disposició manant que els regidors de la ciutat portessin -banda- i que les venerades gramalles dels nostres consellers fossin vestides pels porters de l'Ajuntament.
-Supressió de la Junta de Sanitat de Barcelona.
Prohibició del Sometent en tots els indrets de Catalunya.
-Supressió dels càrrecs d'arxiver de la ciutat, mostassals, guaita de
Montjuïc i cònsols de Barcelona a Nàpols, Sardenya i Palerm.
-Prohibició que els catalans poguessin usar cap mena d'armes,
recollint-se totes les, aleshores, existents a Catalunya.
-Recollida i destrucció dels "Anals de Catalunya", escrits per Feliu de la Penya, i de tots els escrits publicats durant la guerra en favor de la causa catalana.
-Enderrocament de tots els castells de Catalunya, la conservació dels
quals no convenia a l'absolutisme reial. Són incalculables les joies arquitectòniques que, per aquest motiu, van desaparèixer.
-Abolició, el primer d'octubre de 1718, de tota la moneda catalana.
-Supressió del Dret de Catalunya a encunyar la seva pròpia moneda,
disposant-se que fos rebaixada a una tercera part del seu valor la moneda anomenada "ardits de Catalunya".
-Prohibició de l'ús de l'espasa als catalans que tenien dret a portar-ne.
-Ordre que cap català pogués tenir a casa seva més que un ganivet de
llescar pa, i encara lligat a la taula amb una cadena.
-Ordre dictada pel propi Felip V que fos desguarnida la sala del Consell de Cent, de Barcelona.
-Disposició manant que fossin trets del Palau de la Generalitat els quadres de Sant Jordi i els escuts de les creus i les barres catalanes. Al seu lloc s'hi posaren retrats de Felip V i escuts, torres, lleons i flors de lis.
-Ordre disposant que cada dia a les dues de la tarda, per a recordar als barcelonins l'hora de llur rendició, la campana de la Catedral toqui "Oració del rei".
-Ordre disposant que fos baixada del rellotge de la Seu de Barcelona i
feta trossos la campana "Honorata" pel "delicte" 'haver tocat a sometent durant el setge.
-Construcció d'un fort al carrer de Tallers i un altre a Santa Mònica.
-Construcció de la Ciutadella de Barcelona. Per fes aquesta obra es van
haver d'enderrocar més d'un miler d'edificis, sense cap tipus de compensació, i obligant als seus propietaris a fer l'enderroc i a portar les pedres a la Ciutadella que es començava a aixecar.
-Obligació als barcelonins de treballar en la construcció de la Ciutadella. Perquè es vegi de quina manera els pagaven, sols direm que un carro estava obligat a fer deu viatges diaris, amb la condició que, si no els feia tots, perdia els 21 quartos que se li donaven de jornal.
-Cremació per mà del botxí a la sala de Sant Jordi de la Generalitat,
dels documents originals de gran nombre de títols i distincions que s'havien concedit a diferents poblacions i particulars de Catalunya i a la seva Generalitat.

(Setmanari "Imatges")