diumenge, 21 de novembre del 2010

El PSC i la independència

Montserrat Tura, número dos a les llistes dels socialistes afirma que està “en contra de l’autonomisme uniformador, de l'independentisme que no s'explica i de l'ambigüitat del nacionalisme”.

Jo considero la Tura com una persona seriosa. Potser de les poques persones serioses que hi ha al PSC… Però aquestes declaracions indiquen una cosa que, ella com a bona metgessa que és, deu saber prou bé: que hi ha malalties que s’encomanen. I de la mateixa forma que s’encomanen malalties també s’encomana la ruqueria. Quan hom es passa tot el dia entre xerraires és possible que es torni xerraire; igual que si et passes el dia entre persones serioses i intel·ligents és molt probable que cada dia siguis una mica més intel·ligent. Perquè tant s’encomana el bo com el dolent.

A ella se li ha encomanant el més dolent del seu partit pel que es veu. Perquè aquesta frase és antològica:

-un socialista criticant l’autonomisme uniformador quan ells, junt amb els nois del PP, són la gent més uniformadora que hi ha i han estat els principals culpables del “cafè para todos”.

-està en contra de l’independentisme que no s’explica. Quines explicacions volen més? Encara no s’ha explicat prou? No en tenen prou de saber que un independentista el que vol és ser independent. I ser independent deu voler dir (si no ho entenc malament) poder decidir per un mateix, poder fer les coses de forma autònoma sense haver de demanar constantment permisos que, per altra banda, quasi mai et donen…

-i està en contra de l’ambigüitat del nacionalisme. De quin nacionalisme? Perquè entre els socialistes hi ha un munt de nacionalistes espanyols gens ambigus i un altre bon munt d’ambigus (i ben ambigus) que aquí diuen una cosa i a Madrid una altra; aquí voten una cosa i a Madrid una altra. D’això jo sí que en diria ambigüitat! Endemés hi ha una altra cosa: el seu líder, el Sr Zapatero, deu ser la persona més ambigua que trobaríem a l’estat espanyol. Per tant, potser que primer vagin a parlar amb ell i li demanin que deixi de ser-ho una mica d’ambigu.

Sra. Tura: El que haurien de fer, d’una vegada per totes, és ser una mica més coherents, fer grup parlamentari propi a Madrid i començar a defensar els interessos catalans. Llavors començaran a tenir una mica de credibilitat. Entretant, val més que callin!