dimecres, 14 de setembre del 2011

No tinc temps!

Ens queixem sovint que mai tenim temps per a res: no tenim temps per a fer les coses, no tenim temps per descansar, no tenim temps per visitar els amics, no tenim temps per escriure, no tenim temps per llegir, no tenim temps per pensar… És una excusa que fem servir molt. Massa i tot.

Però,  vet aquí  que la única cosa que tenim en realitat és només temps. Mentre tinguem vida, tindrem temps a la nostra disposició. Fins ara n’hem tingut per a fer mil coses i l’hem fet servir de mil maneres. Altra cosa és com l’hem aprofitat i com l’aprofitem i quines són les nostres prioritats.

I tant bo és el temps de treballar com el de descansar. Tant bo és aquell que sembla que és útil com aquell que ens pot semblar inútil. La utilitat o el valor de les coses fa de mal avaluar. A vegades perdre el temps pot ser un guany personal i un guany comunitari. Conec un jubilat que diu que ara és quan millor, més feliç i més intensament viu perquè fa coses pels demés i sense cap ànim de lucre personal.

Hauríem de pensar si tenim temps per perdre’l en una de les millors activitats possibles: perdre el temps!