Motxila21 és un grup de música format per 12 nois amb Síndrome
de Down i 9 voluntaris, sorgit per l'amor a la música i l'esforç de la
superació.
D’on sorgeix el nom del grup? La Motxilla és aquesta "càrrega"
que porten a l'esquena aquestes persones per ser com són i el 21 fa referència
al cromosoma 21 que marca la seva diferència amb la resta de persones. Aquest
cromosoma que fa que les persones amb Síndrome de Down siguin el que són:
Persones que necessiten expressar-se, divertir-se, comunicar-se. En definitiva,
fer el que tots desitgem i estimem.
El grup sorgeix l'any 2005 per iniciativa de Mari Jose (ajudant
de saxos), mare de Borja, un xaval amb Síndrome de Down i Ainhoa (acordió)
germana de Aintzane, també amb Síndrome de Down, a causa de la inquietud
d'ambdues per la música i la discapacitat. Posteriorment, es va demanar ajuda a
Mikel Barrenetxea (direcció i plats) i també es van unir al grup Maribi (timbal)
i Ainhoa (baix). Va ser llavors quan aquell grup de percussió, es va convertir
en Motxila 21.
Les seves variades melodies es barregen amb les veus. Els seus
ritmes accelerats es barregen amb la més enèrgica melodia. L’agitada
personalitat d'alguns es barreja amb la quietud d'altres. Però el talent i la
creativitat són de tots ells.
Tots naixem amb una motxilla a l’esquena. Això sí: alguns la
porten plena de pedres i d’altres de monedes d’or. Però cadascú ha de portar la
seva i, el que és més important, ha d’aprendre a portar la pròpia motxilla.
Diuen que hi havia uns joves deixebles d'un monjo tibetà que
li demanaven insistentment que els ensenyés què era el perdó. Així, sol · lícit
el mestre, els va demanar que l’endemà portessin una motxilla, una pedra de 3
quilos, un quilo de carn de bou i tres bonics tomàquets ben vermells, i ell els
ensenyaria el que és el perdó. L'endemà van arribar els deixebles amb els seus
elements i es van asseure en cercle amb el seu mestre. Ell els va demanar que
posessin la pedra, la carn i els tomàquets dins de la motxilla. Quan ho van fer
els va demanar que es posessin drets i que es carreguessin la motxilla
a l'esquena, i els va dir: "Ara, anireu a fer el que feu sempre, però no us
podeu treure la motxilla de l’esquena per cap motiu i tornareu en aquest mateix
lloc exactament d’aquí a 10 dies".
Tot seguit es va acomiadar de tots. A mesura que transcorria el
temps, la motxilla de cada un s'anava fent més i més desagradable. La carn va
començar a podrir-se i els tomàquets es van rebentar i el suc corria per
l'esquena i les cames dels deixebles. El pes de la pedra semblava fer-se cada
vegada més insuportable. La carn es deteriorava cada dia més. Al desè dia van
aparèixer cada un d’ells i els va rebre el monjo, demanant-los-hi les motxilles
i fent-los passar a rentar-se. Un cop van estar llestos tots els va demanar que
compartissin el que havien après. I ells van reportar el següent:
· El pes de la motxilla em feia corbar l'esquena
· La motxilla m'impedia descansar adequadament
· L'olor de la motxilla no em permetia respirar
· La motxilla m'impedia fer les meves obligacions diàries
· La molèstia constant de la motxilla m'ha fet desatendre els
meus assumptes
· Les persones s'allunyaven de mi quan jo apareixia
· No podia riure per la molèstia de la motxilla
· Em vaig veure impedit de passar la motxilla a algú, ningú la
volia
· Les mosques i altres insectes no em donaven respir i no tenia
tranquil · litat
· No vaig poder ajudar a ningú mentre vaig carregar la meva
motxilla
Llavors el monjo els va dir que no perdonar era precisament
mantenir-se en el disgust, la negativitat, el ressentiment, la ràbia i el dolor.
Era caminar amb la motxilla a l'esquena.
Perdonar és treure la motxilla. Perdonar és no tenir-la. El
perdonar és una expressió d'amor. Perdonar és poder recordar sense dolor.
Perdonar és acceptar el que va passar, i que va ser una lliçó
apresa. No vol dir donar la raó a qui et va fer mal, a qui et va ferir, a qui et
va ofendre. Ni tampoc vol dir que el que va passar hagi estat alguna cosa sense
importància. Però ja va passar, i no tornarà. El passat és passat, i el passat
no torna.
En acceptar el que va passar comença el procés d'alliberament.
La falta de perdó ens fa esclaus del ressentiment, del dolor, de la ràbia, de la
frustració. La falta de perdó ens manté en una presó sense reixes. Freda. Fosca.
Lúgubre. Negativa. La falta de perdó ens acosta a la malaltia. Encara més, una
de les claus principals del perdó és perdonar-se un mateix.