dilluns, 9 de juliol del 2012

Variacions sobre les Lleis de Murphy

Tots hem sentit a parlar de Les lleis de Murphy, tot i que potser no sapiguem massa què són i què és el que sentencien. Jo només coneixia aquella que diu que “la torrada sempre cau del costat de la melmelada”. Però resulta que hi ha un senyor nord-americà que es diu Arthur Bloch que ha decidit pensar-les en profunditat i ha decidit resumir l'existència humana en una sèrie de paradigmes fatalistes però no exempts del millor humor. Ho ha compendiat tot sota el nom de les famoses lleis de Murphy. L’expressió i la força d'aquestes sentències han cobrat carta de naturalesa d'autèntics lleis (gairebé físiques) informadores de la vida quotidiana. Des que aquest senyor ha dividit tots els àmbits de la vida humana i els ha posat sota l’empara d’aquestes lleis ja res s'escapa a les Lleis de Murphy.

Al principi les lleis de Murphy es van dictar amb caràcter general, però de l'observança de la vida diària i amb el suport de col · laboradors voluntaris Arthur Bloch ha decidit publicar varis llibres entorn a les lleis: “Les lleis de Murphy del 2000, ”Les lleis de Murphy i els advocats” i “Les lleis de Murphy i els metges”.

Però no acaba aquí l'expansió i seqüeles de l'obra d'A. Bloch. Internet –com no podia ser d’altra manera- també recull el món de Murphy i són nombroses les pàgines que recullen les lleis de Murphy en qualsevol de les seves versions i, per tant, també existeixen a la xarxa lleis de Murphy per a informàtics, estudiants, per a la vida amorosa, per a la ciència, lleis de Murphy en línia, fòrums de discussió, Lleis de Murphy off-line i una infinitat de webs el tema central són les maleïdes però irrefutables lleis de Murphy o millor dit lleis d’ Arthur Bloch.

Avui he entrat en una d’aquestes i m’he fet un tip de riure, cosa que sempre va bé (sobretot en temps de crisi). Vegeu-ne algunes de ben divertides i no em direu pas que la majoria de vegades no siguin certes.

  • LLEI de la perversitat de LA NATURA.
    No es pot determinar a priori a quin costat de la torrada cal posar la mantega.
  • LLEI DE LA GRAVETAT SELECTIVA.
    Tots els objectes cauen a terra de la forma que causin més desperfectes.
    • Corol·lari de Jenning.
      La probabilitat que la torrada caigui amb la mantega cap avall és directament proporcional al preu de la catifa.
      Corol · lari de KlipsteinLa peça més delicada serà la que caurà abans.
  • DE FULTON SOBRE LA GRAVETAT.
    L'esforç per recollir al vol un objecte que es pot trencar, produirà un desastre molt més gran que deixar-lo caure.
  • LLEI DE RUSH SOBRE LA GRAVETAT.
    Quan una màquina de tabac o de xiclet li torna el canvi, els cèntims li cauran als peus, mentre que les monedes d’euro rodaran ben lluny de nosaltres.
  • LLEI DE ANTHONY SOBRE EL TALLER.
    Qualsevol eina, quan se’ns escapa de les mans, roda fins al racó més inaccessible de tot el taller.
    • Corol · lari.
      Quan vulguis recollir-la, ensopegaràs amb altres eines i et faràs mal als dits dels peus.
  • LLEI DE JOHNSON.
    Si un artefacte mecànic falla, ho farà en el moment més inoportú.
  • LLEI DE SATTINGER.
    Les màquines funcionarien millor si les endollés.
  • LLEI DE ANTHONY SOBRE LA FORÇA.
    No ho forci. Compri un martell més gran.
  • AXIOMA DE CAHN.
    Quan tot falli, llegeixi les instruccions.
  • LLEI DE JENKINSON.
    De tota manera, res no funcionarà.
  • LLEI DE LES REPARACIONS.
    Si no s'ha trencat, no ho podrà arreglar.
  • REGLA DEL PENSAMENT INTEL · LIGENT.
    Deseu totes les peces.
  • QUATRE PRINCIPIS DE TALLER.
    La clau anglesa o el trepant que vostè necessiti seran precisament els que faltin a la caixa d'eines.
    Per a la majoria dels muntatges fan falta tres mans.
    Les femelles sobrants mai s'ajusten amb els cargols sobrants.
    Com més acuradament es planifiqui un projecte, major confusió es produirà quan alguna cosa vagi malament.
  • OBSERVACIÓ DE BARUCH.
    Si només tens un martell, qualsevol cosa que vegis et semblarà un clau.
  • LLEI DE KEN.
    Una partícula que es desplaça, buscarà l'ull més proper.
  • LLEI DE MILLER.
    No es pot saber la profunditat d'un toll fins que no s'hi ha ficat el peu.
  • MARIO BENEDETTI SOBRE LA TERMODINÀMICA.
    Tot empitjora a elevades pressions.
  • LLEI de PATTISON sobre L'ELECTRÒNICA.
    Si els cables es poden connectar de dues o més formes diferents, la primera d'elles és la que fon els ploms.
  • TEOREMA DE BELL.
    Quan un cos se submergeix en aigua, sona el telèfon.
  • LLEI DE BALLANCE SOBRE LA RELATIVITAT.
      La durada d'un minut depèn del costat de la porta del bany en què et trobis.