dimarts, 13 de novembre del 2012

Dret a la vaga i dret a treballar

Demà hi ha convocada vaga general a Grècia, Portugal i a Espanya. Raons per fer vaga? Totes les que vulgueu i més. Raons per a no fer-ne? També n’hi han, és clar. No entraré a jutjar  ningú ni a valorar els motius, perquè cadascú deu tenir els seus i tots –sí, tots- són molt respectables. I vull dir ben clar i ben alt que tant dret tenen els que volen treballar a fer-ho (per tant, els piquets “informatius” que hem vist tantes vegades actuar de forma violenta s’ho haurien de fer mirar), com els que volen fer vaga també tenen dret a fer-la, no cal dir-ho.

Dit això, sí que vull fer-me una reflexió i a la vegada fer-la en veu alta perquè potser pot ser profitosa tant pels que faran vaga com pels que no en faran.

El capitalisme desenfrenat és qui ens ha portat a aquesta situació tan crítica, tot i que pugui tenir alguns aspectes bons. Però el capitalisme salvatge porta a enriquir a uns quants i a empobrir a una majoria i, per tant, té molts més aspectes negatius que positius. Fer servir les persones com un producte d’usar i llençar és totalment injust. És injust que uns tinguin tant i altres no tinguin res. És injust que es rescati els bancs i no es rescati les persones. És injust que uns tinguin un munt de cases i altres hagin de dormir al carrer. És injust que es carreguin molts impostos al treball i se’n carreguin molt pocs als capitals….

En fi, que és injust que els governs no tinguin més sentit de la justícia i de la equitat i és injust que alguns països s’enriqueixin escanyant-ne altres. I és injust i immoral anar escanyant la gent sense acabar-la de deixar morir del tot.

Una vaga general arreglarà les coses? Segurament que no. Però sí que és un toc d’atenció. I una vegada dit això, cadascú que faci el que cregui més convenient i el que li dicti la consciència:Tenim dret a fer vaga, tenim dret a treballar, però sobretot tenim dret a viure dignament.