dilluns, 24 d’agost del 2015

Trobades familiars


Ja són 14! Ahir vam fer la catorzena trobada de cosins. Em sembla que ja ens hi hem acostumat i ja l’esperem d’un any per altre. Algú ja va ser elegit per preparar la de l’any vinent que, si Déu vol, tornarem a fer. Esperarem poder-hi ser tots, cosa que amb el pas dels anys cada cop és més difícil. Tots ens fem grans i anem col·leccionant petites o grans avaries. Els metges ja miren prou d’anar recautxutant tot el que poden però no sempre se’n surten.
Vam tornar a passar el dia junts compartint la taula i compartint les darreres notícies de cada família. Vam poder trepitjar i veure territoris familiars que ens transportaren una colla d’anys enrere i  que ens van fer sentir una juvenil i potser agredolça nostàlgia. Però la vida ens ha regalat unes quantes virtuts, entre les quals hi ha l’esperit de superació i les ganes de tirar endavant. I aquí estem. Un any més trobant-nos, posant-nos al dia i compartint les diferents coses que la vida ens va portant. 
Em va arribar, fa ben pocs dies, un text que diuen que és del Papa Francesc (cosa que no he pogut corroborar) que trobo que és molt adequat per reflexionar sobre la família. Si no és del Papa Francesc tant se val; sigui qui sigui que l’hagi escrit, trobo que és un text ple de saviesa i de raó. Us el deixo per tal de que el llegim pausadament i que l’any vinent puguem seguir la cadena d’aquestes trobades.
“No existeix la família perfecta. No tenim pares perfectes, no som perfectes, no ens casem amb una persona perfecta ni tenim fills perfectes. Tenim queixes dels uns als altres. Ens decebem els uns als altres. Per tant, no existeix un matrimoni saludable ni família saludable sense l’exercici del perdó. El perdó és vital per a la nostra salut emocional i supervivència espiritual. Sense perdó la família es converteix en un escenari de conflictes i un bastió de greuges. Sense el perdó la família es trona malalta. El perdó és l’esterilització de l’ànima, la neteja de la ment i l’alliberament del cor. Qui no perdona no té pau de l’ànima ni comunió amb Déu. El dolor és un verí que intoxica i mata. Desar una ferida del cor és un gest autodestructiu. És autofàgia. Qui no perdona emmalalteix físicament, emocionalment i espiritualment. És per això que la família ha de ser un lloc de vida i no de mort; territori de curació i no de malaltia; etapa de perdó i no de culpa. El perdó porta alegria on un dolor va produir tristesa; i curació, on el dolor ha causat malaltia.
Papa Francesc.