dimarts, 30 d’agost del 2016

Els cauran les dents


Fa temps que vaig decidir escriure tan poc com pogués sobre política en aquest blog. Abans ho feia més, però m’ha avorrit aquest ambient polític tan tèrbol, tan fosc i tan brut. No és pas que no hi hagi motius. Més aviat en sobren, perquè hi ha una colla de polítics que s’han especialitzat a fer el ridícul i cada cop que obren la boca diuen una bestiesa o una mentida. Quan érem petits ens deien que si dèiem mentides ens caurien les dents. Alguns polítics ja hauria de fer temps que no els n’hauria de quedar ni una!. Per això he decidit no amoïnar-m’hi gaire perquè hauria de perdre massa temps a criticar-los, desmentir-los i posar-los en evidència. He decidit no posar-me pedres al fetge, no fer gaire cas a tot el que escolto o llegeixo d’alguns d’ells, cada cop més cara-dures (els del PP i C’s semblen especialment entrenats en l’art de fer fàstic i de la mentida). Amb els seus pactes de pa sucat amb oli, plens de cinisme, avinences i mala llet ja es veu l’alçada moral d’aquesta gent i el que busquen. Em sembla que cada dia enganyen menys gent i de mica en mica es van retratant ells sols. Encara no puc entendre com arrepleguen els vots que arrepleguen...

He decidit que val més prendre-s’ho tot plegat amb calma i esperar que els polítics catalans tinguin una mica més de seny i vagin portant les coses vagin cap al seu camí natural, que no pot ser altre que el de la independència d’una espanya que no va enlloc i que ha perdut totalment el nord. Tot i aquesta bona disposició interna amb que miro de llevar-me cada matí per no perdre el bon humor, hi han coses que me’l fan perdre tan ban punt obro l’ordinador i em poso a llegir els diaris. Llavors és quan, de tant en tant, oblido els bons propòsits i no puc deixar passar sense comentar algunes coses.

I una d’elles és la que fa referència al trilingüisme que proposa aquest pacte malgirbat i malparit a què han arribat aquests dos socis pallassos (amb perdó dels pallassos de veritat....). No ho podia dir millor el Josep M. Ganyet en una piulada rodona que va fer ahir al seu Twitter:

Monolingües dient a bilingües que han de ser trilingües. #trilerlingüisme
Clar i català: No cal ser gaire llest per arribar a la conclusió que l’acord al qual han arribat el Partit Popular i Ciutadans pretén, entre d’altres mesures, carregar-se el model d’immersió lingüística vigent a Catalunya que, a criteri de la gran majoria d’entesos, ha donat molts bons resultats. La seva excusa és que a les escoles catalanes no s’ensenya prou castellà, contradient fins i tot el que fa evident el famós informe PISA que demostra que Catalunya està per damunt de la mitjana espanyola en quant al domini del castellà.
Això en quant a l’espanyol, tal com els agrada anomenar aquesta llengua. En quant a l’anglès que diuen -com a excusa- que volen implantar a tot el territori espanyol, és simplement la proposta amagada que, de fet, ja fa anys que persegueix el partit d'Albert Rivera. Com diu EL Nacional.cat, és voler implantar un model trilingüe a les escoles catalanes i fer que les llengües vehiculars siguin el català, el castellà i l’anglès. És a dir, que no només es facin classes específiques de d’aquestes llengües, sinó que es facin assignatures curriculars, com les ciències o les matemàtiques, en aquests tres idiomes per igual. I, aquest projecte és pensat, només, per robar hores al català tot i que no ho volen reconèixer. L’argument a què s’aferra Ciutadans és que a Catalunya hi ha un baix nivell d’anglès, i que només les famílies que “poden pagar mil euros al mes per portar els nens a escoles estrangeres” saben aquest idioma (es veu que a la resta d’Espanya aquestes coses no deuen passar....). Aquesta tesi, però, queda desmentida quan es comproven les dades del nivell de coneixement d’anglès per comunitats autònomes a Espanya. Catalunya, lluny de veure’s perjudicada pel model educatiu basat en la immersió lingüística, es situa en la tercera posició del rànquing, segons l’estudi EF English Proficiency Index de l’any 2015. Pel que fa a les ciutats, Barcelona és el segon nucli amb més domini de l’anglès, gairebé amb la mateixa puntuació que Madrid. En general, el nivell d’anglès dels catalans és considerat alt i només el superen el País Basc i Navarra. Per darrere, també amb un nivell alt, s’hi troba Madrid, les Illes Canàries, Cantàbria, les Balears, Galícia i Astúries. D’altra banda, el nivell de coneixement de la llengua que hi ha a la resta de comunitats és considerat moderat. Múrcia, el País Valencià i Castella la Manxa tanquen la cua del rànquing. A ningú se li escapa, però, que la immersió lingüística catalana és al punt de mira d’aquesta gentota per tal de fer-hi bona punteria i disparar tanta munició com puguin per liquidar-la.
Aquestes coses, entre moltes altres, són les que m’indignen, em fan fàstic i fan que em posi a escriure sobre temes que ja semblaven superats i acceptats. Però no se’n sortiran per més que facin. Si no ho va aconseguir l’autèntic i original (el caudillo Franco), menys ho aconseguiran aquests aprenents franquistes de pa sucat amb oli.





dissabte, 27 d’agost del 2016

Quan el llibres es planten

Amb motiu del canvi de domicili, entre els 5250 objectes que teníem entaforats als armaris i que no van servir per a res durant anys, ni hi han gaires perspectives perquè un dia serveixin per alguna cosa (però que tothom acostuma a guardar sense saber per què) hi havia un munt de llibres vells, passats de moda i sense el mínim interès perquè els continués guardant. Vaig pensar que era un bon moment per a fer una neteja a fons i que els contenidors de paper m’ho agrairien infinitament perquè ja devien estar una mica cansats de menjar només caixes de cartró. Cada cop que hi passava a prop m’imaginava que em deien que ja era hora de canviar de menjar i que no els vendria malament una mica de cultura com a plat fort o, com a mínim, per postres.

Aquells calorosos dies de finals de juliol em vaig fer la ferma i íntima promesa que llençaria un munt de coses i que faria una bona tria a la biblioteca. Però resulta que les llibreries, les biblioteques i qualsevol paper que tingui alguna cosa escrita tenen una especial fascinació per a mi i hi trobo una estranya i misteriosa bellesa que m’enganxa de tal manera i amb una força que no puc superar. Un llibre és per a mi molt millor que qualsevol llaminadura o llepolia per un infant, tot i que cada cop em costa més llegir llibres. Però segueixen agradant-me molt, tenir-los a les mans i fullejar-los per a saber de què van. M’agraden els llibres, m’agrada llegir, m’agrada escriure i m’agradaria saber fer-ho sense faltes d’ortografia i amb una bona sintaxi, cosa que cada cop és menys freqüent entre els joves i una habilitat que ja no es desenvolupa gaire.

Mentre anava triant els libres i posant-los en caixes em semblava anar sentint crits d’angoixa i de por. Cada un d’ells devia pensar on redimonis aniria a parar, si seguiria viu i si tornaria a les lleixes de la llibreria, encara que fos ple de pols. Però imaginava que tots ells tenien la secreta il·lusió de seguir vivint i no ser trinxats per horroroses màquines al cap de pocs dies. Tot llibre deu tenir la mateixa esperança de supervivència que té qualsevol persona perquè un llibre és un ésser viu que acompleix una funció ben determinada. Alguns ens han ajudat a ser menys estults, a aprendre coses molt interessants, a formar-nos com a persones i ens han fet passar molt bones estones. També cal reconèixer que alguns altres no són res de l’altre món, que no valen la pena i que no cal perdre-hi ni un minut; i fins i tot en podríem trobar algun de ben maligne, perniciós i amb molt males intencions. Vaja, exactament com les persones!. Un dels plaers més grans que he experimentat en molts moments de la meva vida ha estat passejant-me per una biblioteca, respirant aquella característica olor a paper i tinta, triant llibres a l’atzar i llegint títols i autors sense to ni so pel simple plaer de poder mirar i triar entre tota aquella meravella de ciència, saviesa i paraules ben escrites. No sé si aquest tipus de persones com jo se’ns pot qualificar de viciosos i una mica malalts.

El cas és que cada cop em costava més fer la tria i fer créixer la pila dels llibres que havia decidit llençar. És com si els llibres es plantessin seriosos davant meu i, amb una colla d’arguments ben triats i molt ben pensats, em diguessin que jo no tenia cap dret per decidir sobre la seva vida o la seva mort; que ells s’havien ben guanyat el dret de seguir allà per molt anys perquè algun dia bé els havia triat i els havia donat un lloc que ara era ben seu; que no tenia cap dret a desnonar-los i deixar-los al carrer, a la intempèrie o, al que es pitjor, ser tirats amb menyspreu al contenidor. Em sembla que, entre els precs, els laments i la pols també hi corria més d’una llàgrima que a mi m’encongia el cor. I el que podeu suposar va acabar passant: que vaig ser incapaç d’acomplir aquella ferma determinació i que, a fi de comptes, no vaig poder llençar-ne gaires, tot i saber que alguns potser no els llegiria mai més. Però potser ja em consolava saber que eren allà i que, si un dia ho necessitava, tots estarien ben disposats a donar-me un cop de mà i a fer-me passar una bona estona.

dilluns, 22 d’agost del 2016

Llegir desperta

Leer da sueños
Llegir pot fer dormir o pot fer somiar. Pot adormir o pot desvetllar. Quan érem joves i estudiàvem literatura, tots els professors ens indicaven alguns llibres per llegir. Recordo que em feia una mica de mandra haver de llegir alguns dels clàssics que ens recomanava. Tot professor que es vulgui fer valer una mica ha de recomanar algunes lectures obligades d’alguns clàssics de la literatura mundial. Però que no es fa prou bé perquè cada llibre té el seu moment i alguns, llegits a certa edat, poder servir de vacuna i fer avorrir la lectura i les ganes de llegir per a tota la vida. Segons com i quan l’agafis, un llibre et pot fer adormir. En canvi, el mateix llibre en un altre moment de la teva vida et pot fer somiar.


Recordo que alguns dels llibres que ens recomanaven no m’entraven de cap manera. Em semblaven pesats, avorrits i llunyans. En canvi, n’hi havia d’altres que m’enganxaven de tal manera que no trobava la manera de deixar-los. Recordo fins i tot d’haver llegit alguna vegada, amb una llanterna amagada sota els llençols, algun llibre que m’havia enganxat profundament. No es tracta de qualitat literària, ni de res que s’hi assembli, sinó que hi han grans autors que a certa edat no es poden llegir. Més aviat és qüestió d’elecció adequada del llibre. Cada edat té uns interessos determinats i la gràcia és encertar en els temes per tal que la lectura no comporti un esforç sinó que més aviat sigui un estímul. Possiblement es tracta de que algú et sàpiga recomanar els llibres adequats per tal de que vagis agafant gust per la lectura sense adonar-te’n. Poc a poc aniràs trobant tu mateix el temes i els llibres que t’interessin i els aniràs llegint amb ganes.

Si un llibre fa adormir, malament rai. Un llibre ha de fer gaudir, ha de fer somiar, ha de transportar-te a un altre món (real o imaginari) i t’ha d’obrir horitzons nous. Un llibre ha d’obrir la ment. Ha d’ajudar a pensar coses noves. Ha de desvetllar el cervell. Un llibre ha de qüestionar o, simplement, ha de crear un moment de gaudi, únic i meravellós. A vegades és un plaer i altres potser una obligació. Però hauríem de procurar que aquesta obligació es transformi en plaer. Hauríem de procurar que ni la televisió, ni els vídeo-jocs, ni el cine, ni qualsevol dels molts i cada cop més abundants mitjans moderns prenguin el lloc a la lectura. Cada cosa té el seu moment, però la lectura no l’hauríem de deixar mai perquè sempre ens regalarà coses noves, ens farà viatjar a mons meravellosos, ens farà conèixer llocs i persones interessants i, el que és més important. ens obrirà la ment. Una persona amb una ment oberta és sempre capaç d’entendre millor el món, les altres persones, les altres cultures. Una persona amb la ment oberta sabrà respectar més, sabrà entendre millor els esdeveniments i tot allò que li toca viure i l’envolta. Llegir pot ser una autèntica vacuna contra tota mena de prejudicis, xenofòbies i limitacions. Llegir sempre obre portes i mai en tanca. El coneixement és infinit i la lectura ens en regala una part. Estimula sentits i emocions, provoca reaccions, ajuda a formar noves opinions i crea noves perspectives. Els psicòlegs diuen que l’ona expansiva que comença al nostre cervell connectant les neurones, continua el seu efecte interconnectant-nos amb les persones i el món. Si sabem triar el llibre adequat, comprovarem com el llegir relaxa i és una gran teràpia per l’estrès perquè és una activitat plaent per si mateixa.

Doncs ja ho veieu: llegir no fa adormir sinó que, tot al contrari, ha de fer somiar. Bon estiu i bona lectura.