Aquí a Catalunya ja ho vam tenir molt complicat
a l’hora d’elegir President. Va costar, però finalment i amb molts entrebancs va
sortir. A Espanya em dóna la impressió que, tal com pinta el panorama, encara ho
poden tenir pitjor. Dic ‘poden’ –i potser no ho hauria de
dir-, perquè sento Madrid molt i molt lluny, tot i sabent que encara
són ells qui ens governen i els que tenen la bossa. Per tant, no seria del tot
bo caure en la temptació del “ja s’ho faran”. De moment en depenem, ens
agradi o no, i seguirem depenent-ne si no canviem les coses. I les coses no són
fàcils de canviar si no hi ha predisposició de diàleg, que no hi és ni s’espera
que hi sigui. Les minories han d’anar fent la feina per elles mateixes perquè
ningú més els la farà. Dins d’Espanya els catalans som minoria i, tal com estan
les coses, no podem influir gaire a Madrid perquè no ens acostumen a escoltar
gaire i mai no ens han entès. L’estatus quo actual fa que tinguin l’aixeta i ens
donen l’aigua que volen i quan volen. Aquesta situació, si la mirem
objectivament, ens hauria d’indignar, però sembla que encara hi ha molts
catalans que no se n’adonen i sembla que la vulguin aguantar estoicament per
secula seculorum .
Aquesta situació d’enfrontament i mirades de reüll entre els
grans partits que vivim aquests dies seria prou divertida si no fos que fa molta
de llàstima i indica que tenen un concepte de democràcia molt primari. Els
sembla que la situació de poder privilegiada i compartida que han tingut durant
anys els gran partits corre perill i qualsevol dels que arriben nous només
arriben per usurpar-los el poder. No saben què és governar en coalició i haver
d’escoltar veus diferents. No tenen cultura democràtica. Encara creuen que les
majories poden fer el que els roti i que les minories s’han d’aguantar, que per
això són minories. No sé qui serà el nou president del Gobierno de España, però
no tinc gaires esperances que sigui algú que vulgui escoltar, entendre i
arreglar una situació com la de Catalunya, que resulta incòmoda per a tots.
Només cal escoltar aquestes velles mòmies socialistes que han aixecat la veu
aquests dies per adonar-se’n. Com també és interessant escoltar les veus
d’aquests que arriben per fer –diuen- una nova política i que em dóna la
sensació que de nova no en té res perquè parteix dels mateixos vicis i
prejudicis de sempre. Són moments difícils perquè el temps de les majories s’han
acabat, no se n’adonen i no estan acostumats a governar en coalició.
El surrealisme s’ha establert a Madrid i em dóna la sensació
que s’hi quedarà una bona temporada. Per molta imaginació que hi posin no els
serà fàcil trobar un President de Govern. Aquí no ens serà fàcil governar, però
allà encara els serà més difícil. Esperarem expectants…