La
fiscal en cap de Barcelona, Anna
Maria Magaldi ha
fet
avui una roda de premsa tota ofesa i enfadada pel que va passar
divendres
passat
a la sortida del
judici del 9-N. Ha
explicat
avui la seva versió dels fets. Ho
podeu seguir, fil per randa a ELNACIONAL.CAT
i a altres mitjans.
Fa
una colla d’afirmacions que m’agradaria comentar. Per
començar la roda de premsa afirma amb
un to indignat i alhora victimista: "Jo
no menteixo mai".
Dedueixo que pensa que els demés acostumem a mentir quan parlem i
que a ella -potser per ser fiscal, o perquè creu que és d’una
casta més
elevada-
li hem de suposar una major
perfecció, una superioritat
moral i una integritat que els altre pobres mortals no tenim i
mai podrem aconseguir.
Hi han jutges, fiscals i papes de Roma que menteixen com els demés,
tenen
els mateixos defectes de tothom
i són igualment creïbles -o
no- com
qualsevol altra persona. Per tant, a
vostè ens
la creurem, o no, si ens demostra que el que diu s’ajusta a la
veritat i ho pot demostrar. Les
imatges que hem pogut veure no deixen les coses massa clares i potser
els mossos d’esquadra que van veure l’escena de prop podran donar
més detalls.Després d'afirmar que vostè no menteix mai, ha seguit assegurant que els manifestants sabien perfectament qui era perquè, diu: "Sóc conegudíssima, no només pel meu meravellós cabell". I què vol dir amb això? És clar que l'escridassada anava per vostè i ja pot suposar que també pel aquesta justícia arnada que representa.
En
un moment de la roda de premsa assegura
que va témer per la seva integritat i
que estudiarà l’actitud del jove que se li va acostar i la va
increpar. Fa molt ben fet si creu que hi ha delicte. Però també
potser hauria d’estudiar altres cassos d’amenaces i
delictes de
tota mena -similars
i potser més greus fins i tot-,
que els fiscals deixen
que passin desapercebuts quan haurien d’actuar d’ofici.
Senyora
Magaldi, no creu que en alguns cassos filen molt prim i en altres fan
els ulls molt grossos
depenent de qui es tracta?. Només caldria que mirés una mica a
Facebook
i
en
trobarà tants cassos
com vulgui,
si s’hi vol passar una estona...
Tots
hem pogut veure la seva sortida del
Palau de Justícia i
la seva baixada per
les.
Més aviat semblava una vedet a qui li agrada cridar l’atenció que
no pas una persona que vol passar desapercebuda. Només
li faltava saludar; el somriure de superioritat que va regalar al
públic ja el va saber posar prou bé... I
té raó quan diu
que alguns
es van dirigir a vostè
sabent
qui era. Em
fa gràcia quan diu:
«Sóc
molt fumadora i portava unes quantes hores sense fumar.
Davant
meu hi havia un grup d’unes 20 o 30 persones que estaven al darrere
d'unes tanques, al costat, un nombre indeterminat de càmeres de
televisió».
Justifica
d’aquesta manera aquella baixada per
les escales i la seva actitud desafiant amb els manifestants:
"Vaig començar a baixar les escales. A la segona, van començar
els crits de 'fora, fora, fora la justícia espanyola'. Jo no podia
baixar corrent les escales, abaixar el cap i sortir corrent
d’aquella situació.
S’estaven dirigint a mi com a membre d'una institució de l'Estat.
Per això em
vaig mantenir dreta, ferma i mirant aquelles persones, durant uns
segons que em van semblar interminables. Aquesta
actitud m'imagino
que no devia agradar els ciutadans".
Doncs
no, senyora Magaldi, aquestes actituds no agraden gens
als ciutadans quan
veuen que la justícia espanyola no és igual per a tots, que
tenen la mà trencada per portar ràpidament a la fiscalia certes
coses i saben fer molt né l’orni per deixar-ne passar moltes
altres,
la qual cosa indigna força, com
pot suposar. Per què no dirigeixen més la vista cap a ministres del
govern del PP o cap a membres de la casa reial?
Ja
sé que
alguns estan per damunt de la llei i són «inviolables»
i no se’ls pot jutjar. Però no seria hora ja que s’abandonés
això tan estrany de la immunitat i que els fiscals miressin una mica
més de prop els actes i negocis privats del rei, per exemple? No
caldria mirar de prop algun ministre de l’Interior i altres
persones i organismes de l’ Estat que saben nadar molt bé per les
clavegueres i saben ruixar ben ruixats de merda certes persones i
inventar-se el que sigui per enfonsar la seva trajectòria política?.
No
justificaré els insults a
ningú
i
comprenc que a una fiscal de «cabell meravellós» com vostè no li
agradin. Però
sàpiga que certes coses tampoc ens agraden al comú dels mortals,
que devem ser persones de carn i ossos com vostè. Afirma
que no va provocar ningú i que només
"els
miro, no els insulto, ni faig botifarra i els trec la llengua".
Només
hauria
faltat això!
Però al meu poble diuen que «qui no vulgui pols que no vagi a
l’era» i em sembla que vostè aquell dia tenia moltes ganes de
quedar plena de pols. D’altra manera no hauria fet aquella baixada
triomfal. Només li hauria faltat una catifa vermella com fan les
gran estrelles de
Hollywood...
Una
altra afirmació seva que m’ha fet una mica de gràcia: "Jo
no sóc altra gent, sóc la fiscal en cap de Barcelona",
com
volent deixar clar que vostè
representa una institució de l'Estat i que insultar-la a vostè
no és el mateix que insultar qualsevol altra persona.
Deia també:
"Jo
no sóc un polític i això no va en el càrrec.
I malament seria que hi arribés a anar".
N’està
segur? A vostè no se li pot dir res i a un polític sí? Serà pel
seu «cabell meravellós» o per algun altre motiu?. Ens
ho haurà d’explicar més tot això perquè, jo almenys, segueixo
sense entendre-ho. Com ha dit algú avui, em sembla que vostè té la
pell molt fina i sàpiga que aquesta justícia no se la creu ningú...