Aquest
1
d’ Octubre,
aquest 1-O,
em desperta un gran OHHHH! d’admiració. Admiració per tot el camí
que s’ha fet fins arribar aquí i admiració per tanta i tanta
feina feta.
El
Referèndum es podrà
fer
millor o pitjor degut
a les especials circumstàncies en què s’ha vist envoltat.
El resultat
delReferèndum
serà interpretat de mil maneres distintes. Però la foto finish que
demà es podrà fer a Catalunya serà una foto molt potent, una foto
que donarà la volta al món i que, no en tinc cap dubte, serà la
mostra de què ha començat alguna cosa nova al nostre país. Ho
començarem a veure a partir
del dia 2.
Però
una cosa ha quedat clara: que tot això que s’ha fet en aquest país
es basa en un
sol tema:
l’ànsia
de llibertat.
Els
catalans s’han pres la llibertat de dir prou en moltes coses. S’han
pres la llibertat de dir, superant moltes pors, que del què
es tracta és d’una de les coses més importants a la vida: de
poder triar el propi camí perquè no estem d’acord amb el camí
que ens han marcat uns altres.
No només
perquè sabem que tenim dret a votar,
sinó perquè
una persona lliure ha de tenir dret a decidir en tots els àmbits
de
la seva vida.
També
en l’àmbit polític, perquè creiem
que som sobirans
i
que tenim drets que se’ns han de respectar.
I
a Espanya veiem
que cada
cop es conculquen més drets i
les llibertats es miren de tancar amb pany i clau a l’armari.
I, com que amb això no hi podem estar d’acord, ens hem decidit a
prendre el nostre propi camí amb
un Referèndum.
Per
tant, un gran OHHH!!!! d’admiraració per haver-nos tret
del damunt moltes pors. I com més pors hem allunyat de nosaltres,
més llibertat personal
hem
aconseguit i
més llibertat político-social aconseguirem.
Creiem
fermament que no
necessitem el permís de ningú per ser qui som i per escollir el què
volem ser i com
volem ser.
Demà
a votar amb llibertat perquè és
la llibertat el què ens farà dignes, no ho oblidem.