El
diumenge a Catalunya els anomenats "agentes
del orden"
es van convertir en "agentes
del desorden"
durant tot el dia. I a la nit, aquests bèsties (que
tenen més testosterona que cervell)
es van fer una foto davant el seu Piolín, que han publicat
triomfants amb la llegenda "Orgullosos
de vosotros y con LA SATISFACCION DEL DEBER CUMPLIDO".
Veient
això, jo em faig un seguit de preguntes:
-Qui
va ser
el boig que manar
fer aquesta carnisseria contra un poble que estava votant
tranquil·lament, o fent un dinar popular, o simplement passejant i
acompanyant familiars o amics que votaven o estaven en un col·legi
electoral?
-Un
agent de l’ordre ha d’estomacar tothom qui tingui al davant de
forma tan discriminada i brutal com van fer-ho policies nacionals i
guàrdia civil?
-Jo
tenia entès que un agent
de l’ordre públic és aquell que s’encarrega de la seguretat i
l’ordre públics. Aquests animalots que han vingut a estomacar han
acomplert aquesta feina o més aviat han fet tot el contrari?
-Si
comparem la bona feina que el diumenge van fer el Mossos
d’Esquadra
amb la mala feina que va fer
guàrdia
Civil i la Policia Nacional no hi trobaríem unes quantes i notables
diferències?
-Ja
sabem que en les Forces
i Cossos de Seguretat
hi ha un principi fonamental que es diu obediència. Però aquesta
obediència ha de ser cega? Sota l'empara i
el paraigua de què s’anomena «obediència
deguda»
s’hi
pot aixoplugar qualsevol excés? No es van excedir molts d’aquests
animalots que van arribar a Catalunya per obrir caps i fer sang
indiscriminadament amb una mirada d’odi que feia feredat?
-Diego
Pérez de los Cobos,
el coronel de la Guàrdia Civil que el PP ha posat davant de
l’operatiu, era la persona més adequada, coneixent tot el seu
passat?. Segons
diuen molts professionals del dret seria
una mica discutible posar-lo a manar el Mossos d’Esquadra de la
forma com es va fer.
–Jo
no entenc res de lleis ni sé un borrall de dret. Però he llegit que
hi ha la llei
orgànica 2/86
de les forces i cossos de seguretat
que, a més de tenir en compte uns principis bàsics d’actuació
que es
fonamenten en «actuar
amb absoluta neutralitat política i imparcialitat»
i amb «integritat
i dignitat»,
remarca la importància de la subjecció –sempre dins de l’exercici
professional– als principis de jerarquia i subordinació,
especificant que «l’obediència
deguda en cap cas podrà emparar ordres manifestament il·legals».
Alguns
entesos en el camp del dret es qüestionen seriosament si eren
totalment impecables i ajustades a la llei les ordres que aquest
senyor va donar i fins i tot si ho eren les del jutge. Però es veu
que totes aquestes coses tan trivials el diumenge no comptaven
gaire...
Podríem
seguir fent-nos preguntes d’aquesta mena durant un any seguit. No
cal. Val més que mirem amb
una mica d’atenció les
imatges que els
mitjans ens han anat proporcionant durant
aquestes darreres hores o
que analitzem allò que molts ciutadans han hagut de patir en la seva
pròpia carn (mai millor dit). I no ens queda més remei que
constatar una cosa: hi ha bèsties que es comporten molt millor que
aquestes bèsties humanes que ens han enviat. I que en alguns casos
es fa realitat aquella frase que diu «com més conec la policia,
menys por tinc als delinqüents». Però, per sort, no tots són
iguals. Necessitem i ens mereixem una policia que vetlli per l’ordre
públic i que no vingui a posar desordre. De desordre ens en sobra.