Ho adverteix el
professor de Dret Penal a la Universitat de Màlaga, JOSÉ LUÍS
RODRÍGUEZ CANDELA, expert en immigració i polítiques d’integració
social en un article al diari EL
PAÍS: Les devolucions il·legals no paren a Espanya i, a més
resulta difícil defensar que la Guàrdia Civil estigui habilitada
per agafar de braç un immigrant que acaba d’entrar i retornar-lo
al Marroc tot arrossegant-lo per terra.
Tothom que es vulgui
dir demòcrata i defensor dels drets humans hauria de llegir aquest
article. El tema de la immigració és un tema delicat, complicat de
resoldre i de molta actualitat aquests darrers temps. Però, com
qualsevol tema complicat, el que no es pot fer és amagar-lo sota la
catifa i esquivar-lo. Amb aquests temes el que s’ha de fer és
discutir-los, consensuar-los, dialogar-los i, abans de qualsevol
altra cosa, respectar el drets humans.
Ens ho recorda a
tots l’arquebisbe de Tànger SANTIAGO AGRELO: «Es contra la
justicia. Es también contra la ley. A los emigrantes se les pisotea,
se les maltrata, se les hace sufrir. Quienes eso hacen, se deshonran
a sí mismos y deshonran a las gentes de Marruecos tradicionalmente
acogedoras y hospitalarias».
Europa aportarà
diners per tal de que Espanya negociï amb al Marroc un control més
eficaç de la immigració a les fronteres. N’hi ha prou amb això?
Serà eficaç? Són més importants les fronteres que les persones?
No estem fent dels immigrants una mercaderia objecte de negociació
de les màfies com si fossin esclaus? Europa no es comporta més o
menys com els negrers d’altres temps de mal record?
Europa només sap
moure el cul quan li toquen la butxaca. Sembla que els diners són
més importants que les persones i els seus drets. No tenim vergonya,
no ens avergonyim de res. Ni tan sols de no tenir un mínim
d’humanitat i compassió; ningú aixeca la veu; els pobres sobren;
posem més Policia i més Guàrdia Civil a les fronteres i tot
arreglat; sembla que el món és nostre, l’administrem nosaltres
segons els nostres mesquins interessos, i els demés que es fotin;
fem lleis mordassa que així arreglarem les coses...
Vergonya, vergonya,
vergonya!
