dimecres, 29 d’octubre del 2008

Déu, Pàtria, Barça

No pas "Déu, Pàtria, Rei" com corresponia. Aquest noi marroquí va sortir-se dels paràmetres establerts i ha hagut de passejar-se pels tribunals.
La cosa ha acabat bé. Però podia haver acabat ben malament al Marroc.
Només al Marroc? 
Aquí uns nois que van cremar fotos del Rei nostre (bé, del d'alguns...) i no pas del Rei del Marroc (si haguessin cremat fotos del Rei del Marroc no els hauria passat res) també han hagut de passejar-se pels tribunals. I per uns tribunals que només entenen el castellà. I davant d'un jutge que es riu del català i de tot el que representa.
Un jutge que haurien de jutjar-lo a ell ara mateix per ultratge a un país.
Però així com al Marroc no hi ha democràcia tampoc n'hi ha aquí respecte a algunes coses. Per exemple: l'Estatut de Catalunya no cal complir-lo encara que sigui una llei que, en teoria haurien de complir tots.
En fi, que després de tot plegat potser valdria més ser polac.... 
Una cosa volia dir per acabar: el noi marroquí tenia tota la raó del món. Val més el Barça que tots els reis del món plegats.