Cosme III de Mèdici, príncep
hereu del gran ducat de Toscana, va fer un llarg viatge per Espanya i Portugal
des del 18 de setembre de 1668 fins al 19 de març de 1669. Posteriorment, va
continuar el seu recorregut per Irlanda, Anglaterra, Holanda i França.
A Espanya, va iniciar el viatge a Catalunya i va anar visitant
diferents ciutats i pobles fins arribar a Extremadura. Des de Badajoz, el dia 9
de gener va passar a Portugal per tal de continuar el seu viatge allà.
Cosme de Mèdici anava acompanyat dels
escriptors Lorenzo Magalotti i Filippo Corsini que van anar
prenent notes del viatge. A la Introducció de Viaje de Médicis por
España y Portugal, se senyala:
«Por la impresión que dan los pueblos, tenemos que decir, a nuestro pesar, que la impresión que los viajeros se llevan no parece ser demasiado halagüeña. La condición, generalmente miserable, suscita unos juicios no siempre amables […] Pero, aparte del carácter miserable que se reconoce a esos pueblos, lo que más disgusta a los refinados florentinos es la suciedad que domina en ellos. Y no sólo pueblos, o pueblecitos como Torrija o Guadalajara, sino ciudades como Alcalá, las que presentan calles generalmente intolerables por el mal olor determinado por la costumbre de vaciar en ella, durante el día, las peores suciedades.»
A Cosme de Mèdici també l’acompanyava el
pintor i arquitecte Pier María
Baldi que va fer una interessant col·lecció d’aquarel·les, amb
vistes panoràmiques d’algunes localitats per on passaven i que il·lustren la
crònica del viatge.
Les aquarel·les que il·lustren la crònica oficial que va redactar
Magalotti es poden visualitzar, si es té una mica de
paciència, fent clic a la imatge:
Viaje de Cosme de Médicis por España y Portugal (1668-1669) [Material gráfico] : láminas / [por Pier Maria Baldi] ; edición y notas por Ángel Sánchez Rivero y Ángela Mariutti de Sánchez Rivero . -- Madrid: Junta para Ampliación de Estudios e Investigaciones Científicas, Centro de Estudios Históricos, [1933] (Fototipia Hauser y Menet) 3 h., LXXI lám. en una carpeta ; 50 x 63 cm
MAGALOTTI, Lorenzo, 1637-1712
Viaje de Cosme de Médicis por España y Portugal (1668-1669) / edicion y notas por Angel Sánchez Rivero y Angela Mariutti de Sánchez Rivero. - Madrid : Sucesores de Rivadeneyra, [1933]. - XXVI, 347 p. + 1 pasta (3 f., 71 estampas) ; 25 cm, 51x67 cm
Viaje de Cosme de Médicis por España y Portugal (1668-1669) / edicion y notas por Angel Sánchez Rivero y Angela Mariutti de Sánchez Rivero. - Madrid : Sucesores de Rivadeneyra, [1933]. - XXVI, 347 p. + 1 pasta (3 f., 71 estampas) ; 25 cm, 51x67 cm
Quina la fem? blog de J M MIR és un blog que publica
interessants dades històriques, geogràfiques i de cultura popular, especialment
de les nostres terres de ponent. Avui li copio aquest apunt que fa referència a
l’aquarel·la de Mollerussa que va fer Baldi en aquest viatge.
[723] Mollerussa, un petit poble del segle XVII
1668-69. Mollerussa, el Pla d'Urgell.
«Viatge de Cosme Mèdici...», aquarel·la de
P.M. Baldi.
Detall de l'obra d'aquest dibuixant italià, que acompanyà, entre setembre de 1668-69, el príncep hereu del Gran Ducat de Toscana, Cosme III de Mèdici, un dels prínceps renaixentistes més destacats de la seua època, i que d'acord amb les idees del moment volia ampliar horitzons i veure món. Pier Maria Baldi pintà aquarel·les de les ciutats per on la comitiva ducal va anar passant durant aquell any i les làmines que ens han arribat són un dels més destacats retrats de les poblacions i ciutats ibèriques siscentistes. Segurament, aquesta és la primera vista mai feta de Mollerussa, fa uns tres-cents cinquanta anys.
Detall de l'obra d'aquest dibuixant italià, que acompanyà, entre setembre de 1668-69, el príncep hereu del Gran Ducat de Toscana, Cosme III de Mèdici, un dels prínceps renaixentistes més destacats de la seua època, i que d'acord amb les idees del moment volia ampliar horitzons i veure món. Pier Maria Baldi pintà aquarel·les de les ciutats per on la comitiva ducal va anar passant durant aquell any i les làmines que ens han arribat són un dels més destacats retrats de les poblacions i ciutats ibèriques siscentistes. Segurament, aquesta és la primera vista mai feta de Mollerussa, fa uns tres-cents cinquanta anys.
1668-69. Mollerussa, el Pla d'Urgell.
«Viatge de Cosme Mèdici...», aquarel·la de
P.M. Baldi.
La present imatge no pot fer honor a l'original. Vista en mida grossa, és desoladora: ni un arbre, ni un signe de vida fins allà on la vista allarga. Això era la plana urgellenca: el clot del dimoni, temperatures extremes d'estiu i d'hivern, un graner els anys que plovia, un pla desèrtic els anys de sequera (cliqueu damunt per fer la foto una mica més gran).
La present imatge no pot fer honor a l'original. Vista en mida grossa, és desoladora: ni un arbre, ni un signe de vida fins allà on la vista allarga. Això era la plana urgellenca: el clot del dimoni, temperatures extremes d'estiu i d'hivern, un graner els anys que plovia, un pla desèrtic els anys de sequera (cliqueu damunt per fer la foto una mica més gran).
1668-69. Mollerussa, el Pla d'Urgell.
«Viatge de Cosme Mèdici...», aquarel·la de
P.M. Baldi.
L'animació humana de la imatge, situada a l'extrem, encara la fa més inhòspita. Sota aquells bats de sol, el trànsit per la plana lleidatana de població en població no era gens agradable. La solitària creu de terme marcava l'arribada al poble venint de Lleida en direcció cap a l'est.
L'animació humana de la imatge, situada a l'extrem, encara la fa més inhòspita. Sota aquells bats de sol, el trànsit per la plana lleidatana de població en població no era gens agradable. La solitària creu de terme marcava l'arribada al poble venint de Lleida en direcció cap a l'est.
1668-69. Mollerussa, el Pla d'Urgell.
«Viatge de Cosme Mèdici...», aquarel·la de
P.M. Baldi.
Detall dels dos viatges a cavall de mules i del seu criat, a peu.
Detall dels dos viatges a cavall de mules i del seu criat, a peu.
1668-69. Mollerussa, el Pla d'Urgell.
«Viatge de Cosme Mèdici...», aquarel·la de
P.M. Baldi.
Cap arbre a l'horitzó, només la solitud que la creu de terme encara reforçava, allà gens acompanyada. No ho conec del cert, però diria que no, que aquesta creu, probablement d'origen medieval, no ens ha pervingut fins avui.
Cap arbre a l'horitzó, només la solitud que la creu de terme encara reforçava, allà gens acompanyada. No ho conec del cert, però diria que no, que aquesta creu, probablement d'origen medieval, no ens ha pervingut fins avui.
1668-69. Mollerussa, el Pla d'Urgell.
«Viatge de Cosme Mèdici...», aquarel·la de
P.M. Baldi.
Detall del poble envoltat d'un mur que més aviat fa l'efecte que és de tàpia més que no pas de pedra. En primer terme, la portalada d'accés que es trobava venint de Lleida. La vila no tenia gaires cases, era prou petita. De fet, així serà fins a l'arribada de l'aigua del Canal d'Urgell. Destaca la torra rere la portalada, al costat d'un casalot que podria ben bé correspondre's amb la coneguda Casa Forta, que féu les funcions d'ajuntament fins als anys 1950.
Detall del poble envoltat d'un mur que més aviat fa l'efecte que és de tàpia més que no pas de pedra. En primer terme, la portalada d'accés que es trobava venint de Lleida. La vila no tenia gaires cases, era prou petita. De fet, així serà fins a l'arribada de l'aigua del Canal d'Urgell. Destaca la torra rere la portalada, al costat d'un casalot que podria ben bé correspondre's amb la coneguda Casa Forta, que féu les funcions d'ajuntament fins als anys 1950.
1668-69. Mollerussa, el Pla d'Urgell.
«Viatge de Cosme Mèdici...», aquarel·la de
P.M. Baldi.
L'església de Sant Jaume, llavors a la dreta. El canvi de situació es produí a mitjan segle XX. Llavors, Isidre Puig Boada, arquitecte diocesà, presenta un projecte de construcció d'una nova església, prevista a l’altra banda de carretera d’on es trobava l’església vella. En l’expedient de reconstrucció, s'informa d’un acord amb l’Ajuntament per tal de rectificar el traçat de la carretera que passava entre la Casa Consistorial i les restes de l’església parroquial, de manera que l’Ajuntament adquiria el solar i restes de la parròquia, i a canvi li cedia un solar contigu a la municipalitat d'aleshores. Aquest acord tardà anys a portar-se a terme, i les restes de l’església vella no foren definitivament enrunades fins a l’any 1957, per bé que les obres de l’església nova s’havien començat l’any 1949 i s’inaugurava l’any 1952.
L'església de Sant Jaume, llavors a la dreta. El canvi de situació es produí a mitjan segle XX. Llavors, Isidre Puig Boada, arquitecte diocesà, presenta un projecte de construcció d'una nova església, prevista a l’altra banda de carretera d’on es trobava l’església vella. En l’expedient de reconstrucció, s'informa d’un acord amb l’Ajuntament per tal de rectificar el traçat de la carretera que passava entre la Casa Consistorial i les restes de l’església parroquial, de manera que l’Ajuntament adquiria el solar i restes de la parròquia, i a canvi li cedia un solar contigu a la municipalitat d'aleshores. Aquest acord tardà anys a portar-se a terme, i les restes de l’església vella no foren definitivament enrunades fins a l’any 1957, per bé que les obres de l’església nova s’havien començat l’any 1949 i s’inaugurava l’any 1952.
1668-69. Mollerussa, el Pla d'Urgell.
«Viatge de Cosme Mèdici...», aquarel·la de
P.M.Baldi.
Detall del mur de la vila per la banda oest, mentre que per la
contrària sembla com si les mateixes cases s'afilerin per fer un carrer de vila
closa.
1668-69. Mollerussa, el Pla d'Urgell.
«Viatge de Cosme Mèdici...», aquarel·la de
P.M.Baldi.
Detall del poble per la banda més oriental, arribant de Tàrrega i Bellpuig. Sembla que unes pletes i un hostal rebien el viatger que creuava el pla.
Detall del poble per la banda més oriental, arribant de Tàrrega i Bellpuig. Sembla que unes pletes i un hostal rebien el viatger que creuava el pla.
