Segons l’ Institut Superior d’ Estudis Psicològics hi han col·lectius, com el de l’ensenyament i altres similars, que són els principals afectats per la depressió, la fatiga psíquica, l'estrès i altres malalties psíquiques o derivades d'elles, com el que s’anomena síndrome del cremat o burnout.
Crec que l’estudi és molt interessant i per això us en mostro un resum. Crec que és un bon moment per reflexionar-hi en aquesta recta final de curs. Som a l’esprint final i ens cal apretar les dents, respirar fons i acabar la cursa el més dignament que puguem.
El burnout és la fase final de l'estrès continuat i es caracteritza per un pronunciat desgast laboral després de diversos anys de treball. Se’l qualifica com una síndrome d'esgotament d'emocions, despersonalització i manca d'èxit i de realització personal en el treball.
Des del punt de vista psicològic, per evitar que un treball ens cremi ha de reunir una sèrie de característiques: que sigui motivador, que no sigui repetitiu i que existeixi un cert reconeixement de la nostra tasca.
Els principals símptomes del cremat no apareixen de cop, formen part del procés de desgast laboral; entre ells destaquen la irritabilitat i sobtats canvis d'humor, cansament crònic i falta d'energia, percepció desproporcionada dels propis errors i incapacitat per veure els èxits laborals, absències injustificades al treball, insomni ...
Aquests símptomes formen part d'una llarga llista de malalties que donen lloc al cercle viciós de l'estrès laboral.
Existeixen tècniques per evitar el burnout, com el fet de fomentar la formació en tècniques de relaxació física-psíquica i en la resolució de conflictes. A nivell personal, també hi ha estratègies que poden evitar o prevenir la síndrome del cremat:
• No sobrecarregar de tasques i menys si no formen part de la tasques habituals.
• Utilitzar els canals de comunicació que hi hagi a l'empresa: departament de recursos humans, correu intern, sistema de suggeriments ... per informar els superiors de les preocupacions que ens inquieten. També es pot parlar amb persones de confiança que tinguin influència i puguin solucionar la situació d'angoixa.
• Esbrinar si altres persones han passat per la mateixa situació i preguntar com ho van solucionar.
• Delimitar les funcions: demanar que s'organitzin reunions periòdiques en les que tots puguin donar la seva opinió sobre el seu propi treball, clarificar en quins àmbits és responsable cadascun i quantes tasques pot assumir sense arribar a desbordar.
• Aprendre a controlar les emocions: no enfadar-se quan es cregui que t’estan cometent una injustícia. Cal intentar exposar les queixes amb explicacions basades en fets concrets i proposant solucions. És important que quan s'exposi un problema es demostri que no afecta només a un mateix, sinó a tot l'equip.
En el moment de pressió cal saber demanar ajuda: algunes persones es cremen quan se'ls exigeix assumir tasques per les que no s'està preparat. Per evitar-ho es pot demanar un curs de formació o buscar l'ajuda d'un company més experimentat.
Moltes d'aquestes tècniques depenen de l'entorn de treball on s'estigui treballant i algunes situacions seran insalvables, però el que cal tenir clar és que l'estrès té a veure amb la resposta personal davant la vida i el treball.
Els freqüents canvis en l'entorn laboral actual ens exigeixen una gran capacitat d'adaptació i la reacció que tinguem davant d'ells pot ser decisiva per superar-ho o no.
Per tant, reduir l'estrès no sempre està relacionat amb la quantitat de treball, sinó amb l'actitud que té l'individu a reaccionar davant moments difícils o de canvi.
Bon final de curs a tots!
Etiquetes de Technorati: Estrès,Feina,Psicologia
Segurament que no és el millor per a una economia en crisi, com la nostra d'aquest moment, això de fer pont. Però què voleu que us digui: pels que hem de treballar un dia sí i un altre també, els ponts són una benedicció: Ajuden a desconnectar, tallen la monotonia, des estressen, permeten fer coses que vas deixant per un altre dia i crec que milloren la productivitat (almenys a la llarga....). Com que jo no sóc dels que van a la neu, ni sóc massa de sortir, em quedaré a casa més feliç que un gínjol...
