Avui he tornat a la feina després d'unes -crec que merescudes- vacances. He tornat al meu ACUDAM de fa un munt d'anys. Una empresa que no és només empresa. Una empresa que dóna feina, que fa una molt bona feina però que és molt més que tot això.
He tornat a la feina content. Gràcies a Déu, tinc feina. En aquests moments de crisi econòmica que vivim és una sort tenir feina. Per això no em queixo. I tampoc em queixo de tenir la feina que tinc. No puc dir el que diu el raspall de l'acudit de dalt...
Penso que és una sort tenir feina i és una sort tenir la feina que tinc. Treballar amb els nois i noies amb qui treballo és tant enriquidor i tant bonic que no tinc dret a queixar-me quasi de res més.
És cert que podríem millorar moltes coses i que les nostres relacions podrien ser millors. Hauríem de procurar que la nostra empresa fos cada dia millor, certament. Però no em puc queixar. Només voldria que haguéssiu vist els petons i les abraçades que ens feien els nois i noies als educadors a mida que anàvem retrobar-nos aquest matí... I les ganes que manifestaven tots de tornar a treballar. Això, estic convençut que no ho trobareu a cap més empresa!
No només no puc dir que tinc una mala feina sinó que he de dir que en dec tenir una de les més boniques que hi ha... Tant de bo tinguem un bon any i ens vagi a tots molt bé.
Miraré de retornar amb il·lusió al ritme del bloc , després d'uns dies de descans, per tal de poder comentar, reflexionar i recollir coses que a mi em semblin interessants. Als que em llegiu, moltes gràcies. Els vostres comentaris em donen ànims per anar continuant.
