Acabo de llegir un text molt bonic que alguns l’atribueixen a la Mare Teresa de Calcuta. No sé si és seu o no, però a mi m’ha agradat.
El vull dedicar a la meva mare que, als seus 98 anys, està passant per moments molt, molt delicats de salut.
Ensenyaràs a volar ...
però no volaran el teu mateix vol.
Ensenyaràs a somiar ...
però no somiaran els teus somnis.
Ensenyaràs a viure ...
però no viuran la teva vida.
Ensenyaràs a cantar ...
però no cantaran la teva cançó.
Ensenyaràs a pensar ...
però no pensaran com tu.
Però has de saber
que cada vegada que ells volin, somiïn,
visquin, cantin i pensin ...
ALLÀ HI HAURÀ LA LLAVOR
DEL CAMÍ ENSENYAT I APRÈS!
