En les ètnies indígenes es transmeten històries que vénen de lluny a les que anomenem "mites".
Per a molts de nosaltres, "mite" és sinònim de coses que no són veritat, fantasies o coses paganes sense valor, provinents de falses interpretacions i pràctiques d'altres religions. El mite de vegades és considerat com una equivocació, un error, que ha de ser destruït per l'evangelització o per la cultura moderna; com quelcom endarrerit que va desaparèixer amb l'avanç del progrés i de la civilització.
Per als indígenes mateixos, però, el mite és l'eix de l'ètnia, al voltant del qual s'estructura tota la resta.
- El Mite com a "Casa de la Ètnia"
- El Mite com a "memòria"
La pitjor cosa que pot esdevenir una persona és perdre la memòria. La persona llavors es perd, es converteix en una joguina en mans dels més vius, doncs perd la capacitat de reaccionar i de resistir. Privar a algú de la seva memòria és el mateix que matar per dins.
El pitjor que es pot fer amb una ètnia és destruir els seus mites.
- El Mite com "defensa"
Quan qualsevol fet raja o desequilibra la vida mantinguda pel mite, l'ètnia es queda agitada i es perd. Per exemple: el govern obre -sense preguntar- una ruta enmig del "espai" de l'ètnia, aquesta ruta és com una ferida oberta a l'ànima de l'indígena. Afecta la identitat de l'ètnia. Si és possible, l'ètnia recupera l'equilibri, és a dir, incorpora el fet nou dins del seu mite, donant-li així el seu lloc "previst". Si això no fos possible, l'ètnia fuig, es perd i mor com a tal. Només viuran uns individus aïllats, sense memòria, perduts.
Quan hi ha en el cos humà una ferida oberta, la vida reacciona i posa en acció forces que protegeixen el cos contra la invasió i contra el perill de mort. La defensa contra l'invasor deixa marques i cicatrius a la pell.
Així el mite dels indígenes està ple de cicatrius, provocades per les ferides dels fets i per l'acció defensiva de l'ètnia. Per exemple, gairebé tots els mites parlen de la invasió dels espanyols i portuguesos a Amèrica. Aquest fet va afectar molt a la vida dels indígenes i un gran nombre d'ells va desaparèixer. Altres, per no perdre's i per poder recuperar la seva identitat perduda, van lligar aquest fet nou als seus orígens antics i ho van incorporar dins del seu mite. O sigui, la força "centrifugal" del fet va ser absorbida i neutralitzada per la força "centripetal" de la consciència de l'ètnia, expressada en el mite. El mite, per la seva naturalesa, és una força "conservadora", conserva la vida i la protegeix.
- Ús del Mite en la vida
L'ús i la recitació del mite es realitza amb un cerimonial propi, en èpoques i situacions determinades, lligades a festes i esdeveniments específics. Segons la festa, l'esdeveniment o la situació, es recita aquesta o aquella part del mite. La recitació no la fa qualsevol, sinó només aquell que exerceix aquesta funció en l'ètnia. Qui recita el mite, fa presents les històries passades. Mitjançant la recitació del mite, l'ètnia, es lliga o es relliga (re-ligió), cada vegada de nou, al seu origen permanent, d'on rep la força per poder viure i reviure. El mite és com un vell bagul, d'on l'amo de casa treu coses velles i noves, segons les necessitats de la vida de l'ètnia, perquè serveixin de llum i d'orientació en la solució dels problemes de la vida. El mite mor amb l'ètnia i amb ella reneix. És el seu termòmetre.
- El Mite com a clau de lectura de la vida
NOMÉS UNA REFLEXIÓ: NO ENS CALDRIA APRENDRE ALGUNA COSA DE TOT AIXÒ EN ELS MOMENTS ACTUALS EN QUE EL NOSTRE PAÍS CADA DIA QUEDA MÉS DESARRELAT, MÉS A L'AIRE?....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari.