Els que no estem posats en el complicat món de la justícia no sabem massa com va la cosa. Jo tampoc no ho sé massa, si us he de ser sincer. Però notícies com la que comentava en el post d' ahir sobre el cas del diari Egunkaria fan pensar. Fa pensar que un jutge pugui tenir tant poder a les seves mans i que disposi al seu lliure arbitri de la vida i la honorabilitat d'una persona, d'una empresa, d'una família, etc.
Perquè hi ha jutges que es creuen quasi com Déu i es creuen petits déus. Garzón és un d'aquests jutges. Hi ha sis jutjats d'instrucció a l'Audiència Nacional. Si féssim entre els lectors d'aquest bloc una enquesta sobre els noms dels seus titulars la majoria no en sabria dir més d'un o dos. I un d'ells seria segur Baltasar Garzón. Què passa a l'Audiència Nacional?. Per què tots els assumptes de rellevància pública, o la majoria d'ells, li toquen al Jutjat de Garzón (el famós Jutjat Central d' Instrucció Nº 5? L'altre dia llegia una explicació que donava un expert i que no reproduiré perquè és llarga i una mica difícil d'entendre. Però és fruit d'una lògica i no pas de la "casualitat". més aviat és fruit de la "causalitat". Fan tocar els assumptes a qui volen i quan volen. És així de senzill.
De senzill i de trist. Perquè això no és justícia. No és justícia tancar un diari perfectament democràtic (no era pas un pamflet...) com Egunkaria i acusar a tothom de pertànyer a ETA i fer esperar un munt d'anys a fer el judici. Hi han judicis que no s'arriben a produir mai perquè la gent es mor abans... El problema de fons és de l'existència o no de seguretat jurídica en el marc de les relacions que ens hem donat com a societat moderna, civilitzada i occidental. Tot val en benefici de la persecució del delicte? No és arbitrari jutjar d'aquesta manera? Quantes causes s'han sobresegut després d'un temps quedant amb el cul a l'aire la pobra persona que va ser jutjada, a vegades amb proves ben ridícules...
S'ha escrit molt de les pressions que el jutge Garzón fa sobre confidents els jutges no en poden tenir, però Garzón en té...) i dels mètodes que fa servir per aconseguir proves... Garzón arriba a fer coses que cap jutge fa: com anar a visitar els magistrats de les Sales a demanar-los que no revoquin tal o tal decisió seva, això és una clara trampa i violació del seu deure d'integritat. L'advocat ja mort Rafael Pérez Escolar comptava en les seves tertúlies que estava convençut que Garzón feia negoci -i no petit- amb el seu jutjat, deia que era aparèixer l'advocat "fulano de tal" i que arxivava automàticament la causa del client d'aquest advocat. Garzón utilitza com a moneda d'ús les coaccions a imputats i testimonis "o cantes o et fico a la presó i et mantinc allà sine die", això és molt sabut. Per això la policia procedeix en els seus macro operacions a detencions just a la guàrdia de Garzón, quan no tinguin apanyat ja amb Garzón el "escolta, et donem això i tu acabes l'assumpte i et llueixes amb l'operació" "Ok col·legues?".
Possiblement algun dia s'aniran saben més coses de Garzón, encara que ja se'n van saben algunes de sota mà. I potser algun dia li tocarà a ell també ser jutjat. Només cal que surti "un altre Garzón". La justícia té coses estranyes. Recordem que Alcapone va se empresonat per delicte de frau fiscal encara que tenia a la col·lecció de la seva existència nombrosos crims...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari.