“El fútbol es la única religión que no tiene
ateos”, deia Eduardo Galeano, potser amb
un pèl d’exageració. Però, sí, una bona mica de raó ja la té, ja!. Aquesta nit
hi haurà milions de creients –més o menys fanàtics, com els creients de
qualsevol religió- embadalits i expectants davant de la tele. Alguns d’aquests
fidels creients, tan creients, ja són a Berlín per tal de veure i viure més de
prop i millor la final de la Champions al mateix camp, entre crits, soroll i
molta, molta, adrenalina.
Per aquells que siguin agnòstics del futbol –que també n’hi ha
molts- sempre queda el recurs d’un bon llibre. Els que som futbolers tenim el
doble avantatge de poder gaudir dels dos plaers. No pas alhora, però sí que d’un
després de l’altre (o abans, és clar). Tan el futbol com la lectura poden ser
dos plaers fantàstics i de cap manera incompatibles. A mi sempre m’ha agradat el
futbol, sigui practicant-lo quan era jove, sigui escoltant-lo per la ràdio o
mirant-lo per TV. No sóc dels que van a veure’l al camp, ni al bar, ni a les
penyes… Sóc més de mirar-lo a casa, acompanyat tranquil·lament d’una cervesa ben
fresca i quatre cacauets torrats. Sóc també molt poc inclinat a acceptar tot
aquest immens tinglado que es mou entorn del món futbolístic i de tot el conjunt
de fenòmens quasi bé parapsicològics que formen part d’aquest gran negoci,
generalment una mica fosc i massa sovint força complicat.
M’agrada el futbol, però també m’ha agradat llegir ja des de
ben petit. Les dues coses poden fer gaudir moltíssim i poden arribar a ser un
art ben noble. Ara que tinc més temps -per això de la jubilació-.em passa que
llegeixo força més i, em plau rellegir llibres que feia anys que no havia llegit
i he de confessar que és un gaudi extraordinari. I no sóc de llegir les gran
novetats i els grans best-sellers. Fora de cassos molt concrets, sóc
més de llegir llibres d’autors que ja conec, que m’agraden i que en algun moment
em van deixar un bon gust de boca. Dono la raó al japonès Haruki
Murakami que deia que "si només llegeixes els llibres que tothom
llegeix, acabaràs pensant el mateix que tothom pensa". Per desgràcia és una mica
així i, semblantment com al cap de la música, només s’escolta i es llegeix allò
a que se li fa molta publicitat i surt a la tele… Jo no he llegit Milennium
de Stieg Larsson , ni ne vist ni llegit les Cinquanta
ombres de Grey de E. L. James, ni Els pilars de la
terra de Ken Follet. I no dic pas que no valguin la pena
llegir-los. Segurament que deuen valer la pena. No ho sé. Però no tinc tirada
als grans noms i sóc més d’autors potser més desconeguts i de llibres triats al
meu gust o recomanats per algun amic, encara que sigui d’un autor desconegut.
Sigui mirant el futbol aquesta nit, sigui llegint un bon
llibre, tan de bo puguem gaudir d’una bona vesprada. I si pot ser veient com el
Barça guanya la Champions, molt millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari.