Els
conceptes de policia,
catalanofòbia
i ruqueria no necessàriament van sempre junts ni, per lògica, hi
haurien d’anar. Però no sé per quins set sous ens
trobem que moltes
vegades hi van. Massa vegades!. Hom dóna per suposat que una persona
que ha de
fer un servei al ciutadà hauria de ser summament curós a l’hora
de respectar els drets dels ciutadans a qui està servint. Però
malauradament això no passa només als cossos policials. Sembla
estrany que una persona que ha estudiat
una
carrera universitària,
o que fins i tot es podria considerar un intel·lectual, sigui
incapaç d’entendre
que un
català no pugui parlar el català
normalment i fer valer el dret a fer-lo
servir
al seu país. És
estrany que no entenguin que això
no és res dolent, que no no
fem per tocar el botet, ni
és cap
malaltia contaminant com
sembla que ho entenen alguns.
Fins i tot una persona sense estudis i amb una mica de sentit comú
sembla que ho hauria d’entendre i veiem que no sempre és així. És
ignorància, cretinisme, estupidesa o més aviat és purament i
simple catalanofòbia?.
Per
exemple, llegeixo
a que un ciutadà del País Valencià va ser denunciat per dirigir-se
en valencià a dos policies. Podeu
llegir la notícia sencera als següents enllaços dels diaris EL
PUNT/AVUI, EL
NACIONAL o
VILAWEB.
També
massa sovint llegim notícies relacionades amb policies que, tot i
exercint la seva feina en un lloc on es parla una altra llengua que
no és el castellà, ni l’entenen, ni la volen entendre, ni
respecten el dret que el ciutadà té a parlar-la. Quina formació
reben aquest policies? Què els ensenyen a les escoles de policia?
Serà que per ser policia val qualsevol, tingui educació o no?.
Podíem
llegir també aquests dies
que el Ministeri d’ Interior anul·la la prova d’ortografia de
les oposicions a la policia nacional perquè els opositors es van
queixar de la dificultat de l’examen. Es veu que per ser policia no
cal saber ni ortografia i ni cal saber la llengua del país. Amb un
castellà amb faltes d’ortografia a la denúncia que van escriure
ja en tenen prou per exercir de forma prepotent la seva
catalanofòbia:"En
retiradas (SIC)
ocasiones
se le dice que no hablamos valenciano y que se dirija a los actuantes
en castellano a lo que se niega en retiradas (SIC)
ocasiones
manifestando que realizamos un servicio de chulería",
exposa la denúncia. I
sabeu quina era la gran «dificultat» de l’examen que feia que hi
hagués massa suspensos?. Ho podem veure a la prova que es va fer el
passat 14 de gener per ocupar 2.700 places de l’escala bàsica de
policia. La prova consistia en descobrir 28 paraules escrites de
manera incorrecta d’un llistat de 100. Per fer la prova tenien 8
minuts i entre cent paraules de la llista hi havia termes com
“cascabel”, “claraboya”, “biquini”, “carriño”,
“cián”, “cerebración”, “aruñar”, “yuyo”,
“champurrear” o “diunvirato”. Què us en sembla de l'enorme dificultat d'aquest examen?
Un
altre exemple, aquest personal i ben
recent:
una
professora de la Universitat de Granada es queixava a Facebook de la
prepotència i complexe de superioritat que tenim els catalans. La
seva queixa era de
que
quan anava a un congrés a Barcelona algun professor feia la ponència
en català o en anglès. Però ella no es queixava de qui ho feia en
anglès sinó del que tenia la barra i la mala educació de fer-ho en
català... Li
vaig respondre intentant explicar-li que si no es feia servir el
català a Barcelona on es faria servir. A la Xina, potser? No ho va
entendre.
La
catalanofòbia ve de lluny, com ho ha pogut anar documentant una
iniciativa nascuda a finals de l’any passat i que l’han batejada
com a WIKIPÈDIA
DE LA CATALANOFÒBIA. S’estrena
amb més de mil casos i vol ser una Base de Dades de la
Catalanofòbia. Al
ritme que es produeixen els casos els darrers temps ja deuen ser
moltíssims més i segur que ja en podríem fer un bon llibre. Veient
el panorama que ens espera en els propers temps val més prendre-s’ho
amb calma, amb bon humor i per damunt de tot no perdre els nervis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari.