dijous, 22 d’abril de 2010

De la dependència cap a l'autonomia.

Els nois i noies de l'ACUDAM ens han regalat amb motiu de Sant Jordi un llibret molt bonic, fruit de la feina que han anat fent amb la Gemma i la Irene, les dues educadores que treballen amb ells en els cursos de formació que fan al llarg de l'any.

Un altre dia ja us presentaré els seus textos i els dibuixos deliciosos que els acompanyen. Però avui vull fixar-me amb el títol del llibret, que l'han titulat : "EL PAS DE LA DEPENDÈNCIA CAP A L'AUTONOMIA". Ells fan referència a la vida de les persones amb alguna discapacitat intel·lectual i de les ajudes que necessiten per poder fer les activitats bàsiques de la vida diària i poder arribar a una certa autonomia personal en la seva vida diària. Com us dic, un altre dia ja en parlarem més llargament d'aquest llibret tan interessant que han fet.

Però a mi el títol m'ha suggerit una altra cosa i he pensat que també podríem dir: "DE LA DEPENDÈNCIA CAP A LA INDEPENDÈNCIA" en la vida de tots nosaltres.

El procés de creixement en tots els sentits -també en el sentit polític- és el procés natural que va des de la dependència cap a l'autonomia, per tornar altra volta cap a la dependència al final del cicle vital. Ho tenim com a exemple en l'ésser humà o en qualsevol altra espècie animal. Naixem indefensos, immadurs, dependents, fràgils... i, a mida que ens anem fent grans, anem madurant i ens anem fent independents i autònoms fins que arribem a la vellesa que ens tornem fràgils i dependents altra volta. És la indefugible llei de la vida que ens toca recórrer a tots.

Políticament parlant passa (o hauria de passar) igualment.  En sentit polític cal dir que aquest procés no pot ser truncat així com així. No és lògic, ni natural ni res... Un poble -igual que una persona- no pot tenir marcat al seu front el jou de l'esclavatge sinó que té el dret a la llibertat plena i a l'autonomia total i cal que vagi fent el recorregut natural de qualsevol ésser.

potser caldria pensar-hi una mica aquests dies que tenim l'oportunitat de contestar com a poble el nostre futur votant el que volem ser. El sol fet d'anar a votar ja és important, no us sembla.