Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cap. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cap. Mostrar tots els missatges

dissabte, 3 de gener del 2009

Posar sota sospita

Hi ha un tipus de persones que, com que no sóc psicòleg no sabria classificar, que tenen l’habilitat de posar sempre la gent que els envolta“sota sospita”. Vull dir que sempre estan com a receloses, que sempre pensen malament de l’altre. Són suspicaços.

Quan poses una altra persona sota sospita vol dir que no li tens prou confiança, que tens sempre la impressió que et trairà, que no és recta, que té ganes de fer mal. Per això cal vigilar-la de ben a prop. Si no hi ha indicis, cal buscar-los. Cal inventar-los. La qüestió és pensar que els altres sempre busquen el pitjor i sempre van contra tu.

Aquestes persones sempre tenen el lloc assegurat a les empreses i a certs cercles de la societat. Els caps sempre els busquen i els tenen ben a prop. Són els que porten sempre la notícia, el comentari, la xafarderia. I això els va com l’anell al dit: sempre estan ben informats de tot el que passa a l’empresa o al voltant seu.

Però no s’adonen d’una cosa: Aquestes persones deformen la realitat. Trien les notícies i classifiquen les persones segons el seu punt de vista, a vegades molt esbiaixat. I, per tant, són injustos. I, en el fons de tot plegat, vol dir que tenen molt baixa autoestima i són força envejoses perquè no assoleixen llocs o no poden arribar on arriben altres. I per protegir-se ells, no els importa de fer mal als altres. Són extremadament perilloses. On hi ha aquest tipus de persones, sempre hi ha embolics i sempre veuen males intencions on no n’hi han.

La injustícia de  posar  una persona “sota sospita” és un mal del que ens hauríem de vacunar perquè, si no, es converteix en plaga que ho arrasa tot. Arrasa les relacions familiars i laborals i fa que la vida es torni complicada per culpa nostra. I fa que les relacions socials no siguin franques. I fa que tot sigui una xafarderia. I fa que ho vulguem saber tot de tots i a totes hores. I fa que deformem la realitat i que les notícies corrin i corrin… I, ja se sap, quant més corre una notícia, més deformada arriba al seu destí final.

Etiquetes de Technorati: ,,,

divendres, 26 de desembre del 2008

Amb un cap així…

Avui que els caps fan festa i no ens llegiran…podem criticar-los. Bé, com podeu suposar és broma i no em vull referir a cap empresa i a cap gerent en particular!

Com que encara tenim els torrons al pap i poques ganes de pensar i escriure (com alguns caps d’empresa), us faig entrega d’un text que m’ha arribat a les mans sense títol ni autor.

 

Una empresa entengué que havia arribat el moment de canviar l'estil de gestió i contractar un nou gerent general. El nou gerent arribà amb la determinació de fer canvis i tornar  l'empresa més productiva.
El primer dia, acompanyat pels seus principals col·laboradors, va fer una inspecció a l'empresa. A la planta tots estaven treballant, però un noi estava recolzat a la paret amb les mans a les butxaques. Veient una bona oportunitat per deixar ben clara la seva filosofia de treball, el nou gerent li va preguntar al jove:
- Quant guanya vostè per mes?
- 800 €, senyor, per què? - Va respondre el noi sense saber de què es tractava.
El gerent va treure 1.600 de la butxaca i els va lliurar al jove, dient:
- Aquí té el sou de dos mesos. Ara desaparegui i no torni mai més!
El jove va guardar els diners i  va desaparèixer, d'acord a les ordres rebudes.
El gerent llavors, orgullós, pregunta a un grup d'operaris:
- Algú de vostès pot dir-me què hi feia allà aquell jove?
- Sí, senyor - van respondre atònits els operaris – Venia a lliurar una pizza ...
Moraleja (Y si no la quieres, la dejas)
Hi ha persones que tenen tantes ganes de manar, que s'obliden de pensar.

Etiquetes de Technorati: ,,