dijous, 17 de juny de 2010

Amnèsia o anestèsia?

Acabo d'arribar d'un sopar de comiat de dos companys de feina que es pre-jubilen. Ens ho hem passat bé. Hi han hagut acudits, cants i alegria. Potser també alguna llàgrima d'aquelles que no es veuen; una llàgrima d'aquelles que es ploren cap endins. En algun moment em sembla que més d'un ha fet el cor fort per no deixar-les anar... En aquestes ocasions hom riu cap enfora i plora cap endins.

Els que ens anem atansant a la jubilació anem posant la barba a remullar. Anem mirant enrere i hi veiem un munt de coses i una història llarga. Tenim menys futur que passat. O, si ho voleu dir d'una altra manera, tenim més passat que futur. Un passat que està carregat de coses boniques, d'històries impressionants i d'una fantasia que, amb els anys s'ha tornat realitat. També de coses lletges, però aquestes les prefereixo oblidar.

Sóc partidari de l'amnèsia i no pas de l'anestèsia. L'amnèsia la tria un. L'amnèsia pot ser selectiva i és bo que ho sigui. Jo sóc un amnèsic selectiu i això m'ajuda a viure millor.  No m'agrada l'anestèsia perquè aquesta te la provoquen els altres. Això no ho accepto.

Als amics Xavier i Esther moltes gràcies i molta sort en aquest temps de llibertat i noves possibilitats.

Etiquetes de Technorati: ,,