dijous, 3 de març de 2016

Discos ratllats


Recordeu aquells discos de vinil que, quan es ratllaven, repetien una i mil vegades el mateix? Diuen que, quan semblava que se n’havien anat definitivament, ara tornen i que hi ha un mercat a l’alça d’aquest producte vintage . No sé si és una moda passatgera i si només persistirà entre una minoria de col·leccionistes nostàlgics. La tecnologia avança tant i tan de pressa que em sembla que ningú sap ben bé cap on anirem a parar en aquests camps. Sigui com sigui, no vull parlar pas avui dels discos de vinil sinó d’aquells polítics que sempre repeteixen el mateix. Alguns són com un disc ratllat i fa temps que els podem escoltar massa sovint, sobretot quan parlen als parlaments. Per sort no tots són així. A mi m’agraden els polítics que tenen alguna cosa interessant per dir i que saben com dir-la, encara que no siguin de la meva corda. La majoria són repetitius, avorrits, no ens diuen res de nou i s’acontenten a repetir allò que el cap de files els diu que han de dir. Abans que obrin la boca ja sabem que ens diran. Aquesta mena de polítics no m’interessen gens ni mica.
Un dels defectes que trobo en molts polítics és que viuen en una espècie de torra d’ivori, en un món artificial –ara en diríem virtual, potser-, lluny del carrer i dels problemes de la gent i més interessats en tenir un lloc destacat dins del partit i si pot ser un càrrec ben remunerat, encara molt millor. El món polític és com una espècie de microclima que fa que hi creixen persones una mica estranyes, més dedicades moltes vegades a pensar en ells mateixos que no pas en el bé del país al qual haurien de servir. Una bona prova en són els infinits cassos de corrupció que sorgeixen en tots els partits que toquen poder d’una manera o altra. Alguns se n’adonen i miren de sortir d’aquesta espècie de teranyina que els engabia sense adonar-se’n i surten al carrer a escoltar la gent. Una de les virtuts que hauria de tenir tot polític és la de saber escoltar i no només escoltar els cercles reduïts que els envolten, sino a tothom. També a la gent que no pensa com ells. És interessant escoltar la gent dels altres partits. I tant interessant com escoltar és saber parlar i saber arribar. Avui dia, quan hi han mil maneres diferents de comunicar i mil mitjans per a fer-ho, cal aprendre a fer-ho bé. Veig que molts polítics ho estan aprofitant molt bé: tenen Twitter, Facebook i un munt de coses més. Però també s’ha de saber fer-ho servir bé perquè, si no, es tornen a convertir en discos ratllats que la gent no escolta. Discos ratllats més moderns, però ratllats a fi de comptes.
Escoltar, parlar i comunicar bé. Heus ací tres virtuts que jo considero bàsiques per un polític. I ja se sap que per comunicar bé, hom s’ha de creure el que comunica sense fingiments i interpretacions buides. He seguit poc aquests dos dies de debats d’investidura i, per tant, tampoc m’atreveixo a fer cap judici fonamentat. Però els trossos que he escoltat –sobretot en els líders dels dos grans partits espanyols- m’han semblat discos ratllats. No han fet més que repetir coses que ja estem farts d’escoltar. I els que ells mateixos es diuen representants d’una nova política no han fet res més que despotricar, malparlar i dir fàstics dels demés i derruir, derruir sense cap proposta ferma de voler construir res amb cap i peus. Em sembla que haurien d’assajar una altra mena de discurs i intentar fer una altra mena de política. Si no, malament rai!