dissabte, 8 de juliol del 2017

Parada i fonda


Mosaic de ceràmica fet per la ceramista uruguaiana Rosina Rubio
L’expressió «Parada i fonda» es fa servir des de molt antic. Una expressió derivada de la forma de viatjar d’altres temps, uns temps en què les coses es feien necessàriament de forma més lenta perquè els mitjans de locomoció eren uns altres i la forma de mesurar el temps també era diferent.
No fa pas massa anys que per fer qualsevol trajecte una mica llarg s’havia de fer una parada al camí per menjar, descansar i, a vegades, per dormir. Actualment una bona colla de viatges es fan en un sol dia i a unes velocitats increïbles; es marxa de casa de bon matí i es torna al vespre per dormir a casa després d’haver fet un munt de quilòmetres.
Aquest blog farà «parada i fonda» durant una temporada. Durant els 9 anys que fa que l’escric, mai havia fet una parada llarga. Ara necessito parar una temporada. No sé fins quan. El temps ho dirà.
Que passeu un bon estiu!

1 comentari:

  1. be Jaume res a dir al fi i el cap es la teva: «parada i fonda» tu l’has triat, el que no se és si ten sortiràs, per les rutines: diuen que son com una addicció. Be jo ja en tinc experiència, per força, ho vaig deixar tot, eren tants el e-mails per contestar, que no vaig poder amb ells, passant-los directa a la paperera. Altre cosa va ser continuar el llibre particular “Reculls” doncs el temps que vaig estar inactiu, venia amb noves idees, les vaig aplicar totes. Altre cosa es la activitat al FB, aquí vaig continuar fent el ronso. Et desitjo que la «parada i fonda» t’aporti noves idees i et doni la força per continuar amb els teus posts. BON ESTIU II*II Josep

    ResponElimina

Deixa el teu comentari.