divendres, 3 d’abril del 2009

El ritme de la vida.

El Joaquim és un veí de blog que a hores d’ara és a Nova York amb la seva primera néta en els braços, acabada de néixer. Avui ens ho ha fet saber a tots, ben modestament, com aquell que no ho vol dir, però es nota que n’està content i feliç. I és que no n’hi ha per menys! 

Al final del seu post d’avui ens compara la zona 0, una zona de destrucció i mort amb la vida nova que acaba de sorgir a la seva família.

Això m’ha fet pensar en el fet que la vida té el seu propi ritme de naixements i morts, d’alts i baixos, de felicitat i dolor, de creixements i decreixements, de crisis i d’eufòries, d’alegries i penes. En una paraula: de contrastos permanents.

La vida és aquella llavor que resta quieta i somorta a l’ hivern

i que germinarà se sobte a la primavera,

quan ja s'hagin fos les boires i els freds

que ens fan estar immòbils i embrionaris.

Llavors reviurem, cridarem, direm, farem,

o no farem moltes coses. Però renaixerem !

La vida ens diu que hem de ser vigorosos per dir el que cal dir,

per dir la veritat quan calgui dir-la.

Ens fa encendre  les llums per aniquilar l'ombra.

L'ombra dels xiprers, morta i apagada,

esdevindrà flama viva i llum clara.

La mort de l' hivern ens donarà els descans necessari

per agafar forces,

per vèncer, per viure i reviure,

i saber transformar-nos de nou.

Sabrem dir les veritats i que ens les diguin

i els records amargs els tornarem dolços.

La primavera ens ha donat la llum

per trobar el forat de sortida.

I l’estiu portarà el seu fruit abundós altra vegada

i la tardor ens tornarà la grisor

i ens prepararà per retrobar de nou la mort.

Aquest és, fou i serà el ritme de la vida.

 

Etiquetes de Technorati:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari.