Imatge treta de http://partido.marianistas.org/
Hem convertit l'emigrant a una "cosa" més que ens resulta útil o ens molesta. La cultura de "l'usar i llençar" ha fet que la nostra societat hagi anat buscat en cada moment allò que li és més útil: quan ha necessitat mà d'obra barata ha portat emigrats d'allà on ha convingut, sense miraments de cap mena. Ara que ja no hi ha feina, ens fan nosa i cal que se'n vagin. Ja els hem fet servir i ara ja els podem llençar a les escombraries.
Aquesta és la trista realitat que percebo en converses amb la gent. Ara que les places són plenes de gent sense feina (la majoria gent de fora) els comentaris són: no sé pas què hi fan aquí aquesta gent! Se n'haurien de tornar als seus països! Ara fan lleig i fan nosa. No es valora que són persones que tenen darrere seu una família i uns fills que potser ja han començat a integrar-se aquí. No es valora tota la riquesa que ens han donat, fruit del seu treball. No es valora gran cosa més i em sembla que és una llàstima perquè la nostra societat, poc a poc, va perdent valors i continguts morals. Ni tan sols sabem valorar aquells que són bona gent, treballadors, que s'han integrat a la nostra societat i que són uns ciutadans exemplars. Els posem a tots al mateix sac i els convertim a tots en sospitosos. Alguns sí que ho són, no ho negaré pas. Alguns sí que són mals ciutadans, mals veïns i males persones. D'acord. Més o menys com els catalans de soca-rel.... Diuen que a la vinya del Senyor hi ha de tot. De tota mena i de tots colors.
I la crisi econòmica ho agreuja tot plegat. Però això no ens ha de fer persones injustes i sense criteri. Hem de pensar que potser és un bon moment per la solidaritat i per ser més justos socialment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari.