Qui és Guillem Pascual? És un estudiant de Lleida, finalista del Nobel júnior amb un treball sobre el Segre. En la convocatòria del premi, que es va celebrar a Estocolm el mes d'agost, hi participen alumnes de 31 països de tot el món
Aquesta notícia, que ha passat ben desapercebuda, té la seva importància si considerem que la feina de l'estudiant de batxillerat de Lleida sobre la qualitat de l'aigua del riu Segre ha estat elegida per representar a l'Estat en la final Stockholm Junior Water Prize (SJWP), més conegut com el 'Premi Nobel' de l'aigua.
L'estudi que Pascual va realitzar com un treball d'investigació d'una assignatura de batxillerat ha estat elegit entre els quatre que van arribar a la final espanyola, que al seu torn van ser seleccionats entre els 11 que van presentar alumnes de tot l'Estat.
Guillem Pascual, que en l'actualitat té 18 anys i està preparant-se per entrar a la facultat de Medicina, explica que es va interessar a aprofundir sobre la qualitat de l'aigua del riu Segre en intuir que l'explotació agrícola i hidràulica estaven comportant problemes de contaminació del mateix.
"Durant tot un estiu vaig estar recollint mostres d'aigua de diferents parts del tram del Baix Segre, ubicat entre Torres de Segre i Lleida. Aquestes mostres les vaig analitzar amb un kit que vaig instal·lar al garatge de casa meva i que em van prestar des del laboratori de l'institut: llavors vaig poder comprovar que les concentracions de nitrats i fosfats eren molt altes", ha explicat Pascual.
En concret, segons l'estudi d'aquest jove lleidatà, a les zones on hi havia menys cabal d'aigua a causa de les captacions per a regs, la concentració de pesticides era més alta. "Em va impactar molt veure -ha apuntat el jove- que el riu és dues i tres vegades més gran abans que connecti amb el canal de Balaguer i el de Seròs i que, a causa d'aquestes aportacions al reg agrícola, es queda gairebé sec i es pot veure la contaminació sense necessitat d'analitzar l'aigua".
A partir de les concentracions de fosfats i nitrats que Pascual va trobar en les mostres que va recollir, va calcular que l'excés de nitrogen i fòsfors dels cultius que es perd amb l'aigua de reg que va a parar al riu, té un cost aproximat de sis milions d'euros a l'any.
A més, Pascual ha assenyalat en la seva feina que els regants utilitzen com a mínim un 25% més de l'aigua de la que realment necessiten per als seus cultius.
"S'embruta i es perd molta aigua. Per això al final del meu estudi faig una crida a la població en general, no només als pagesos, perquè no oblidin que tots som consumidors d'energia elèctrica dels productes del camp i la ramaderia, i que com a tals fomentem la deixalla d'aquests recursos hídrics. Segons l'estudiant, "hem de conviure amb el medi ambient d'una forma més sostenible i fer compatible la seva protecció amb el desenvolupament econòmic".
El president del premi a l'Estat espanyol i catedràtic d'Enginyeria Ambiental de la UPC, Rafael Mujeriego, considera que la simple participació del treball de Pascual en el guardó ja és un premi per a ell a causa de la seva importància.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari.