Acabo de veure el Barça. Un Barça més imperfecte que altres vegades, cosa que m'ha semblat prou bé per tal de que no ens ho creguem massa...
La perfecció és admirable però, massa perfecció fa angúnia. Som imperfectes i vivim en un món imperfecte. O sigui, que la imperfecció és la cosa habitual i normal. La imperfecció també és bonica.
Venim d'un temps d'un Barça tan, tan perfecte, que ja feia una mica d'angúnia! Avui he vist un Barça més humà, no tant estratosfèric i més normal. Però hem guanyat igual, que és el que importa.
Esperem continuar gaudint i que quan arribi el Madrid puguem tornar a recordar això del dibuix....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari.